Saber ser branca

Encara somio mans amigues que em faran sortir de l'aigua si sola no puc respirar

Eva Armisén
Eva Armisén
Porque la gent no salva a la gente: la gente se salva sola
Leila Guerriero, «Rota», Teoría de la gravedad
 
 
“Estic tan convençuda que tu ets Superman que arriscaré la vida per demostrar-ho –diu Lois Lane a Clark Kent–. Si tinc raó, ara t’hi convertiràs. Si m’equivoco, escriuràs un bon reportatge”. I ella es tira a un riu esverat i ell reacciona a l’acte sense posar-se cap capa.
 
La gent no salva la gent, la gent se salva sola. Però si algú troba la manera de llançar una branca al riu on t’estàs ofegant, tindràs un tros de fusta per aferrar-t’hi. Salvar-se un mateix potser vol dir encertar les persones que sabran ser branca el dia que t’hi hagis d’agafar. Potser vol dir cosir lleialtats contra el temps, contra les nits grises i tristes en què els nens deixen els dracs.
 
Col·lecciono flotadors per ordre alfabètic i no conec supermans que tallin arbres amb la mirada. Sé que Christopher Reeve es va morir jove i que Margot Kidder es va suïcidar. Però sempre que revisc aquella tarda d’hivern al cine Maragall, ella es torna a tirar al riu, ell torna a fer d’heroi a l’ombra i jo torno a tenir onze anys. Tossuda com llavors, encara somio mans amigues que em faran sortir de l’aigua si sola no puc respirar. La gent es trenca, però certs lligams duren fins al mai.
 
I m’entesto a voler creure que la cançó menteix: ni els dracs viuen per sempre ni els nens es fan grans.
 
Eva Piquer

Comentaris

    Madoma Novembre 13, 2019 10:00 pm
    Els rius arrosseguen Branques perquè ens hi poguem agafar en cas q ens anem a ofegar.
    Anònim Novembre 15, 2019 8:26 am
    Emociona i fa reflexionar2019
    Anònim Novembre 16, 2019 8:09 pm
    Precioses paraules, Eva.
    Margarita Llucià Sole Novembre 16, 2019 8:20 pm
    M'agrada tot el que escrius. Trobo que té molt de sentit, profunditat i emoció.
    Rosa O Novembre 17, 2019 3:00 pm
    M'encanta el que dius. Sempre em fas reflexionar
    Anònim Novembre 28, 2019 6:58 pm
    Quand reflexiono amb el teu escrit, puc donar gràcies perquè sense saber ho he tingut la sort de tenir branques on recolzar me fins i tot, sense coneixer la branca . Sort ni hi ha encara en aquesta vida que existeixen aquestes branques
    Llortdelaconca Desembre 2, 2019 12:56 pm
    Però, quan aquest riu baixa en riuada és millor apartar-nos-hi. Les branques esdevenen troncs, brossa, i malvestat i destrucció, molta destrucció. De fet llavors realment veus qui tens que et vol....

Nou comentari

Yamaguchi
Me pregunto si en Japón / una niña llorará / como yo he llorado amores / en las fiestas de San Juan
Més entrades...
El monstre de la depressió
14 il·lustracions que mostren què vol dir patir la pena més profunda
Més entrades...