Dissabte sap quin paper li tocarà interpretar i dilluns ja comencen els assajos. Una setmana intensa matí i tarda, amb tres funcions a l’horitzó.
I arriba l’hora de veure’n el resultat. Ell va amb pijama, ulleres sense vidres, barret i un somriure que s’endurà posat quan s’abaixi el teló. I jo em sento, com ho diria, del tot aquí. No voldria ser enlloc més que en aquest teatre on tants nens canten i ballen i sembla mentida que hagin muntat un senyor musical en tan sols set dies.

No vull ser gran, vull quedar-me sempre així, no vull créixer gens ni mica, no tinc ganes de patir.

L’energia dels petits actors és la pols de fada que ens fa volar, a mi i al pati de butaques en bloc. L’encerten prou els infants del País del Mai Més: sí, teniu raó, no us ho rebatré jo ara: els imperatius del món adult són una gran –immensa– estafa. Però créixer també és perdre les pors i aprendre a fer el que vols sempre que pots. Busqueu-me veient aquest Peter Pan per segona i per tercera vegada.
Eva Piquer

Nou comentari

El piano

Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

Tantes coses a fer

La vida és el que et passa/ mentre fas plans per tenir-ho tot lligat
Comparteix

Qualsevol nit pot sortir el sol

Oh, benvinguts, passeu passeu,/ de les tristors en farem fum
Comparteix

My Way

I did what I had to do/ And saw it through without exemption

Passadís

Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari
Comparteix

El silenci dibuixat

14 dibuixos plens de força, misteri i profunditat
Comparteix

Glups!

14 dibuixos d'Andrea Zayas que mostren el món sense embuts dels infants

Comparteix