Foto: galaxies and hurricanes


Quan la tristesa se t’instal·la a casa amb contracte indefinit, d’entrada fa tota la nosa de l’univers. No només t’impedeix dormir sinó que al matí, mentre remenes càpsules de cafè encara amb grenyes i pijama, te la trobes escarxofada al banc de la cuina: t’ha pres el lloc. No te la treus de sobre ni amb aigua calenta. Vas cap al lavabo i ella ja fa estona que canta a la dutxa. T’acorrala sense escapatòria.

Fins que hi pactes, quin remei. Si em deixes tornar a llegir, almenys sabré què fer durant les nits en blanc. Si em dones força per dir bon dia als veïns de l’escala, em farà menys por sortir al carrer. No pateixis, que no t’oblidaré ni deixaràs d’ocupar-me sencera, però vull preocupar-me de tant en tant per alguna cosa petita amb una solució que depengui de mi.

Arriba un dia que t’has acostumat a conviure-hi. I t’adones que, gràcies a aquesta intrusa que no desallotja ni déu, has après a relativitzar i prioritzar, has esborrat maldecaps que abans t’atabalaven, has entès com mai el consell d’estimar el que tens. La malparida t’ha fet veure que, si ella desaparegués del mapa, series gairebé feliç. És una sort haver-ho descobert ara que encara ets viva.

La tristesa seria un regal del cel, si no fos tan trista.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim UNA MARE a desembre 04, 2016 | 23:51
    Anònim UNA MARE desembre 04, 2016 | 23:51
    Quan tens la tristesa al cor, no saps com treure-la, sempre torna.
  2. Icona del comentari de: Anònim a desembre 04, 2016 | 23:52
    Anònim desembre 04, 2016 | 23:52
    Es un relat magnific, només qui s' ha trobat a la tristesa com un okupa instalat a la seva vida pot escriure algo aixi.
  3. Icona del comentari de: Anònim a desembre 05, 2016 | 00:54
    Anònim desembre 05, 2016 | 00:54
    Es vertat com la vida mateixa.
  4. Icona del comentari de: Albert AF a desembre 05, 2016 | 08:07
    Albert AF desembre 05, 2016 | 08:07
    Se'n va i torna, és com una lliçó mal apresa. Però el cas, és que així !. Perquè la naturalesa animal és molt sàvia. No ens protegeix però ens Posa sota avís, i ens salvaguarda del que pugui deparar més endavant. No la tenim ben entesa, igual que el dolor d'un part. No s'oblida mai, però passat el temps ningú ho recorda com allò que va ser. Petons.
  5. Icona del comentari de: AgustiPN a desembre 05, 2016 | 11:41
    AgustiPN desembre 05, 2016 | 11:41
    Quina companya més incòmode, més angoixant, més trist, més poc volguda i menys desitjada. Aquest escric és el fleflex d'un sentiment, impossible de transposar del cor a l'ordinador, si no s'ha experimentat profundament alguna vegada. Em sap molt de greu.
  6. Icona del comentari de: Periz a desembre 05, 2016 | 15:13
    Periz desembre 05, 2016 | 15:13
    Sense l'alegria, no existiria la tristesa. I sense la tristesa, no existiria l'alegria. Són dos sentiments tan oposats però alhora tan necessaris, que no podríem viure sense ells, perquè si no existissin, directament estaríem morts. Morts en vida, molt probablement.
  7. Icona del comentari de: pilio a desembre 05, 2016 | 16:10
    pilio desembre 05, 2016 | 16:10
    la tristesa mata en vida.
  8. Icona del comentari de: Maria Emilia a desembre 05, 2016 | 18:01
    Maria Emilia desembre 05, 2016 | 18:01
    Molt intens, molt profund. ....... I després torna el somriure, diferent sempre més al d'abans
  9. Icona del comentari de: Anònim a desembre 05, 2016 | 22:11
    Anònim desembre 05, 2016 | 22:11
    Et soc patit molt pero soc disfrutat de la vida i de l' alegria amb mès força despres de coneixe't i ets tant llesta que sutilment de tant ent tant em tornes venir perque no t' oblidi i valori mès el dia dia ...sigues feliç!
  10. Icona del comentari de: Ravetllat a desembre 05, 2016 | 23:38
    Ravetllat desembre 05, 2016 | 23:38
    La ment et fa creura es que es bo o es dolent. No sera donç que la paraula tristesa es simplement aixo.Una paraula.
  11. Icona del comentari de: Anònim a desembre 06, 2016 | 10:08
    Anònim desembre 06, 2016 | 10:08
    Necessitem de la tristesa per a exprimir l'alegria. És un equilibri macabre, lluita per les petites coses, els petits instants, els somriures tímids, has de conviure amb ella sense deixar que et controli. Saber que és allà és un gran pas, poder llevar-te del llit és la clau. Les passes que facis a partir que et poses les sabates poden ser positives, al cap i a la fi ets tu qui camines. Despertes sentiments purs a tots els que et llegeixen, fer aquest gran bé per la comunitat i apreciar que surt de les teves mans, però apreciar-ho de debò, hauria de ser una bona empenta. Estigues trista, però no n'abusis, el temps passa massa ràpid.
  12. Icona del comentari de: Amor a desembre 06, 2016 | 13:37
    Amor desembre 06, 2016 | 13:37
    La tens dintre de tu i no pots fer-hi res més que, conviure amb ella. i esperar que marxi, i torni l'alegria per uns instants.
  13. Icona del comentari de: victoria L. a desembre 06, 2016 | 14:11
    victoria L. desembre 06, 2016 | 14:11
    Un relat molt grafic ! Que em fa sentir identificada en molts instants de la vida pero es veritat que tot te conviure junt a la vida per valorar mes les coses ! La nit i el dia! L' amor i el odi, tot forma part de un cercle arribas a un punt i ja estas caminant cap a l' altre la nit quan mes fosca es veu ja hi ha un punt d claror q anuncia el nou dia.
  14. Icona del comentari de: Ninet2 a desembre 06, 2016 | 15:25
    Ninet2 desembre 06, 2016 | 15:25
    Està instal·lada dins meu, em deixa fer la meva vida.... però en un moment o un altre del dia, de cada dia, treu el cap per recordar que hi és i què no se'n pensa anar. Se'n va anar la mama, i va venir la tristesa!
  15. Icona del comentari de: Arreu a desembre 06, 2016 | 22:40
    Arreu desembre 06, 2016 | 22:40
    Et trobes malament? No, estic trista. Estàs enfadada? No, estic trista. Estàs angoixada? No, estic trista. Tens depressió? No, és que estic trista. I es que la tristesa instal•lada al cor, té moltes cares. Només els que t’estimen saben veure que la pell transpira tristesa. El comentari insòlit de l’amic en aquell sopar, fa que et preguntis: “T’has enfadat amb ell?”. No, senzillament t’ha recordat el motiu pel qual estàs trista. I no calia. Tu ja saps que estàs trista perquè estàs Viva.
  16. Icona del comentari de: Van a desembre 13, 2016 | 22:55
    Van desembre 13, 2016 | 22:55
    Sempre et troba
  17. Icona del comentari de: m3 a desembre 31, 2016 | 16:11
    m3 desembre 31, 2016 | 16:11
    Grácies perquè formes part de la vida, sense tú no podria observar la Sra.Alegria, ni les ganes de viure, ni l,amor per a mi i el meu entorn. Però dir-te que Ara mateix tinc ganes d'estar Obsevant desde l,altre cantó, desde una altre vissió... ara et deixo sola, però tú tranqil.la, ja saps que, de tant en quand, és necesari venir veuret i sentir el que sens, tot es tracte de saber compartir, sense egoísmes, sense obligacions sense pressions sigues lliure i deixem ser-ho tambè, sra.tristesa...
  18. Icona del comentari de:
    "Bati" maig 13, 2017 | 10:39
    L'he patit en petits estadis i és angoixant no.podet treure-te-la de damunt. Has fet una descripció que m'hi he vist retratada.
  19. Icona del comentari de: Anònim a maig 13, 2017 | 11:19
    Anònim maig 13, 2017 | 11:19
    ... algú a qui estimes molt està empresonat en aquest sentiment i res del que diguis o facis serveix per rescatar-lo? Compartir-lo és impossible, encara que ho vulguis, perquè ningú sap on neix... Impotència també des de fora...
  20. Icona del comentari de: Anònim a maig 13, 2017 | 13:41
    Anònim maig 13, 2017 | 13:41
    La meva inseparable companya, i l'altra inseparable, la soletat. Gràcies Eva, m'expliques amb paraules el q sento
  21. Icona del comentari de: Anònim a maig 14, 2017 | 12:25
    Anònim maig 14, 2017 | 12:25
    Es cert, és així ho impregna tot. És una tonalitat que agafa la vida i malgrat segueixes, sembla que fas la vida normal amb la familia, amics, companys hi ha alguna cosa que fa que no salti la xispa de la il.lusió..Si que la identifiques i cal tractar-la cara a cara, pactar, lluitar contra ella. Per això no serveix quan et diuen animat.

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix