Si no fos tan trista

La malparida t'ha fet veure que, si ella desaparegués del mapa, series gairebé feliç

Foto: galaxies and hurricanes


Quan la tristesa se t’instal·la a casa amb contracte indefinit, d’entrada fa tota la nosa de l’univers. No només t’impedeix dormir sinó que al matí, mentre remenes càpsules de cafè encara amb grenyes i pijama, te la trobes escarxofada al banc de la cuina: t’ha pres el lloc. No te la treus de sobre ni amb aigua calenta. Vas cap al lavabo i ella ja fa estona que canta a la dutxa. T’acorrala sense escapatòria.
 
Fins que hi pactes, quin remei. Si em deixes tornar a llegir, almenys sabré què fer durant les nits en blanc. Si em dones força per dir bon dia als veïns de l’escala, em farà menys por sortir al carrer. No pateixis, que no t’oblidaré ni deixaràs d’ocupar-me sencera, però vull preocupar-me de tant en tant per alguna cosa petita amb una solució que depengui de mi.
 
Arriba un dia que t’has acostumat a conviure-hi. I t’adones que, gràcies a aquesta intrusa que no desallotja ni déu, has après a relativitzar i prioritzar, has esborrat maldecaps que abans t’atabalaven, has entès com mai el consell d’estimar el que tens. La malparida t’ha fet veure que, si ella desaparegués del mapa, series gairebé feliç. És una sort haver-ho descobert ara que encara ets viva.
 
La tristesa seria un regal del cel, si no fos tan trista.
 

Comentaris

    Anònim UNA MARE Desembre 4, 2016 11:51 pm
    Quan tens la tristesa al cor, no saps com treure-la, sempre torna.
    Anònim Desembre 4, 2016 11:52 pm
    Es un relat magnific, només qui s' ha trobat a la tristesa com un okupa instalat a la seva vida pot escriure algo aixi.
    Anònim Desembre 5, 2016 12:54 am
    Es vertat com la vida mateixa.
    Albert AF Desembre 5, 2016 8:07 am
    Se'n va i torna, és com una lliçó mal apresa. Però el cas, és que així !. Perquè la naturalesa animal és molt sàvia. No ens protegeix però ens Posa sota avís, i ens salvaguarda del que pugui deparar més endavant. No la tenim ben entesa, igual que el dolor d'un part. No s'oblida mai, però passat el temps ningú ho recorda com allò que va ser. Petons.
    AgustiPN Desembre 5, 2016 11:41 am
    Quina companya més incòmode, més angoixant, més trist, més poc volguda i menys desitjada. Aquest escric és el fleflex d'un sentiment, impossible de transposar del cor a l'ordinador, si no s'ha experimentat profundament alguna vegada. Em sap molt de greu.
    Periz Desembre 5, 2016 3:13 pm
    Sense l'alegria, no existiria la tristesa. I sense la tristesa, no existiria l'alegria. Són dos sentiments tan oposats però alhora tan necessaris, que no podríem viure sense ells, perquè si no existissin, directament estaríem morts. Morts en vida, molt probablement.
    pilio Desembre 5, 2016 4:10 pm
    la tristesa mata en vida.
    Maria Emilia Desembre 5, 2016 6:01 pm
    Molt intens, molt profund. ....... I després torna el somriure, diferent sempre més al d'abans
    Anònim Desembre 5, 2016 10:11 pm
    Et soc patit molt pero soc disfrutat de la vida i de l' alegria amb mès força despres de coneixe't i ets tant llesta que sutilment de tant ent tant em tornes venir perque no t' oblidi i valori mès el dia dia ...sigues feliç!
    Ravetllat Desembre 5, 2016 11:38 pm
    La ment et fa creura es que es bo o es dolent. No sera donç que la paraula tristesa es simplement aixo.Una paraula.
    Anònim Desembre 6, 2016 10:08 am
    Necessitem de la tristesa per a exprimir l'alegria. És un equilibri macabre, lluita per les petites coses, els petits instants, els somriures tímids, has de conviure amb ella sense deixar que et controli. Saber que és allà és un gran pas, poder llevar-te del llit és la clau. Les passes que facis a partir que et poses les sabates poden ser positives, al cap i a la fi ets tu qui camines. Despertes sentiments purs a tots els que et llegeixen, fer aquest gran bé per la comunitat i apreciar que surt de les teves mans, però apreciar-ho de debò, hauria de ser una bona empenta. Estigues trista, però no n'abusis, el temps passa massa ràpid.
    Amor Desembre 6, 2016 1:37 pm
    La tens dintre de tu i no pots fer-hi res més que, conviure amb ella. i esperar que marxi, i torni l'alegria per uns instants.
    victoria L. Desembre 6, 2016 2:11 pm
    Un relat molt grafic ! Que em fa sentir identificada en molts instants de la vida pero es veritat que tot te conviure junt a la vida per valorar mes les coses ! La nit i el dia! L' amor i el odi, tot forma part de un cercle arribas a un punt i ja estas caminant cap a l' altre la nit quan mes fosca es veu ja hi ha un punt d claror q anuncia el nou dia.
    Ninet2 Desembre 6, 2016 3:25 pm
    Està instal·lada dins meu, em deixa fer la meva vida.... però en un moment o un altre del dia, de cada dia, treu el cap per recordar que hi és i què no se'n pensa anar. Se'n va anar la mama, i va venir la tristesa!
    Arreu Desembre 6, 2016 10:40 pm
    Et trobes malament? No, estic trista. Estàs enfadada? No, estic trista. Estàs angoixada? No, estic trista. Tens depressió? No, és que estic trista. I es que la tristesa instal•lada al cor, té moltes cares. Només els que t’estimen saben veure que la pell transpira tristesa. El comentari insòlit de l’amic en aquell sopar, fa que et preguntis: “T’has enfadat amb ell?”. No, senzillament t’ha recordat el motiu pel qual estàs trista. I no calia. Tu ja saps que estàs trista perquè estàs Viva.
    Van Desembre 13, 2016 10:55 pm
    Sempre et troba
    m3 Desembre 31, 2016 4:11 pm
    Grácies perquè formes part de la vida, sense tú no podria observar la Sra.Alegria, ni les ganes de viure, ni l,amor per a mi i el meu entorn. Però dir-te que Ara mateix tinc ganes d'estar Obsevant desde l,altre cantó, desde una altre vissió... ara et deixo sola, però tú tranqil.la, ja saps que, de tant en quand, és necesari venir veuret i sentir el que sens, tot es tracte de saber compartir, sense egoísmes, sense obligacions sense pressions sigues lliure i deixem ser-ho tambè, sra.tristesa...
    "Bati" Maig 13, 2017 10:39 am
    L'he patit en petits estadis i és angoixant no.podet treure-te-la de damunt. Has fet una descripció que m'hi he vist retratada.
    Anònim Maig 13, 2017 11:19 am
    ... algú a qui estimes molt està empresonat en aquest sentiment i res del que diguis o facis serveix per rescatar-lo? Compartir-lo és impossible, encara que ho vulguis, perquè ningú sap on neix... Impotència també des de fora...
    Anònim Maig 13, 2017 1:41 pm
    La meva inseparable companya, i l'altra inseparable, la soletat. Gràcies Eva, m'expliques amb paraules el q sento
    Anònim Maig 14, 2017 12:25 pm
    Es cert, és així ho impregna tot. És una tonalitat que agafa la vida i malgrat segueixes, sembla que fas la vida normal amb la familia, amics, companys hi ha alguna cosa que fa que no salti la xispa de la il.lusió..Si que la identifiques i cal tractar-la cara a cara, pactar, lluitar contra ella. Per això no serveix quan et diuen animat.

Nou comentari

El Zapateado de Sarasate
El violinista Gil Shaham interpreta una de les peces més conegudes del compositor basc
Més entrades...
Les flors de cada mes
Un calendari ens ensenya què floreix, de gener a desembre, en un jardí molt especial de Londres
Més entrades...