Si les paraules curessin

Et diria que hi ha regals de Nadal que són dolents com l’amor

Foto: Michał Koralewski


Em recordes l’escalfor dels estius d’adolescència. La desubicació dels hiverns d’adolescència. Ets com aquell somni breu i bonic que de seguida em desperta mentre viatjo en bus cap a la ciutat. Ets com aquella cançó que acompanya el somni bonic.
 
Em recordes la llar de foc, que és calma i és foc i és fúria. Que quan parlo del somni bonic parlo de tu. I de la cançó bonica que l’acompanya, també parlo de tu. Que quan dic que em recordes la llar de foc és perquè no puc parar de mirar-la.
 
Si em reclamessis paraules no deixaria d’intentar-ho. Si fóssim petites com les espurnes i no ens veiés ningú. Si ni tan sols fóssim, correríem entre els pins. Si les paraules curessin et diria que són per sempre. Et diria que hi ha regals de Nadal que són dolents com l’amor, que fa mal, ja ho deia el Roy Orbison.
 
Si les paraules curessin, te les regalaria totes.
 

Comentaris

    Núriarodri Gener 2, 2017 4:49 pm
    Gràcies, Maria. Si les paraules curessin no callaria. No deixaria de parlar-li fluixet a la meva amiga Àngels que està a l'hospital.

Nou comentari

Blade Runner i una cançó d'amor
Escoltem un dels fragments més coneguts de la banda sonora de la pel·lícula
Més entrades...