El teu racó és una taula. La que tens a tocar del llit, sota la finestra de Providència: quan hi escrius de matinada, el company de vida se’t queixa amb raó del clic-clic del teclat. O la del fons del despatx, amb el cactus de roba damunt l’arxivador i el pati interior a l’esquerra: la cortina ben alçada, que t’agrada aquest tros de cel de Gràcia. O la tauleta plegable amb olor de platja i un terrat a cada banda: en són testimoni les gavines i els veïns del davant. O la negra de potes blaves que vas regalar a la Louise quan vas marxar per sempre del pis del carrer Seixanta. Deu ser morta, ja, la Louise? O qualsevol taula de bar tranquil amb wifi, on puguis plantar el portàtil rosa mentre fas un cafè o una aigua o un suc verd o.


Les teves taules acumulen els llibres que vols tenir a mà, que són més dels que pots llegir. I bolis i llibretes i monedes i paquets de clínexs i gomes de cabell i llistes de tasques pendents. De tant en tant et toca fer neteja per recuperar un pam de taula lliure. Que es torna a omplir tan de pressa com el catàleg de coses per fer.

Creuen en tu més que tu, les teves taules. T’han vist llegir, t’han vist plorar, t’han vist dubtar. T’acullen en silenci quan hi arrepenges els braços per enfonsar-hi el cap. Saben com et salva ordenar paraules.

Eva Piquer

Comentaris

  1. Icona del comentari de: joana,jonega a novembre 30, 2016 | 08:44
    joana,jonega novembre 30, 2016 | 08:44
    Molt entranyable aquest petit relat,és treure suc a tots els nostres elements que cada dia ens ajuden a buscar un sentit a la nostra vida
  2. Icona del comentari de: glòria olivella a desembre 01, 2016 | 18:37
    glòria olivella desembre 01, 2016 | 18:37
    Com t'enamora entaular paraules.
  3. Icona del comentari de: Anònim a desembre 07, 2016 | 16:55
    Anònim desembre 07, 2016 | 16:55
    Quan arribes a certa edat, les taules que recordes-

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix