Sol de matí

I no és que em calgui, penso, però és bonic veure que hi torna a ser

Il·lustració: Maria Beitia

 

De quan gebrava als matins


I em desperto i potser hi ha foscor. Així d’entrada. I de sortida, no sé massa res. Però surto del llit. Abans he obert la finestra i diria que he vist el sol. Diria. Va deixant-se sortir per sobre de l’herba gebrada. Ha trigat a gebrar aquest any. Molt. I no és que em calgui, penso, però és bonic veure que hi torna a ser. Tot no hi és, però el sol i el gel sí. I ara sí, surto. Dutxada i vestida. I em preparo un cafè amb llet i dibuixo unes torrades dolces amb llavors. Passejo. Em trobo amb els que sembla que s’han despertat. Busco algú i el veig passar. Somric. I em deixo seure sola, al jardí. Ara, el sol em pentina, mentre mastego i empasso la llum, l’escalfor i el vent glaçat. Bon dia.
 

Laura Garcia Jordan





* Reubicació: En el llenguatge emocional situar un cap, un cos i un cor en un indret determinat. Per exemple, una tristor i una alegria ubicades al dit petit de la mà esquerra.
 

Nou comentari

Les flors de cada mes
Un calendari ens ensenya què floreix, de gener a desembre, en un jardí molt especial de Londres
Més entrades...