Foto: Victoria Stothard
Que soni música bona, que faci olor de gessamí, que hi hagi una foto penjada que em recordi l’amor. Que els llibres decorin les parets, que els projectes se m’acumulin a les prestatgeries i que el teu riure soni de tant en tant, com una dolça melodia.
El mes passat vaig ajudar ma germana a fer la mudança a l’habitació del pis del Guinardó que li farà de casa els següents set mesos mentre es prepara el MIR. No cal ni dir-ho: és una habitació petita, poc atractiva, col·locada en un entresòl d’un edifici antic, això sí, amb vistes privilegiades a la ronda.
Feia una calor que badava les pedres, aquell dia, i ma germana estava trista perquè es perdria l’estiu a la platja, els mojitos, els soparets a la terrassa de casa la mare i, en definitiva, tot el que implica l’estiu, que ja ho deveu saber. Tot menys la calor, que d’això, en aquella habitació, n’hi ha prou i de sobres.
El cas és que vam desembarcar-hi, desempaquetar la barbaritat de vestidets estiuencs que té, que jo li deia per què els has dut, si et passaràs l’estiu en calçó curt estudiant, però mira; vam netejar a fons l’habitació i quan em pensava que ja estàvem i podíem anar per fi a fer una cervesa, ma germana em va dir: ara l’hem de deixar al meu gust.
Set mesos, comparat amb la història de la humanitat deu ser no gens, un sospir o ni això. Però ella s’hi havia d’estar, en aquella habitació, i més valia estar-s’hi a gust. Vam canviar de lloc els tres mobles que hi havia i vam anar al basar de xinesos de baix –jo a l’Ikea no m’hi vaig veure amb cor– i ens vam fer amb tot el que li va fer gràcia per decorar, organitzar i donar bona olor a la seva nova llar tan temporal, em va semblar, com la mateixa vida.
No hi som gaire temps, tampoc, en aquest món, comparat amb la història de la humanitat o de l’univers. Deu ser com ara el que dura un esternut, la nostra vida, o més breu encara: una picada d’ullet. Som a penes un grapat d’àtoms gens importants, cadascun de nosaltres. Però potser sí, que si ens hi hem d’estar el que dura un esternut, més val estar-s’hi a gust.
Així doncs, millor que vagi engegant l’Spotify i plantant el gessamí. Imprimiré aquella foto que ens vam fer l’estiu passat, t’explicaré els projectes que tinc pensats per a tu i per a mi i et faré un lloc ben còmode al meu costat, que si t’agafa per riure, aquesta picada d’ull meva necessitarà música ambiental.
