​Tantes vides després

La Terra ha fet unes quantes voltes al Sol, però els astres que reconec són on eren

Eva Armisén
Eva Armisén

L’Eduard em va ensenyar a llegir el cel. Feia de mestre més enllà del que calia: de dia ens explicava física a l’aula i de nit se’ns enduia a l’aire lliure, que alci la mà qui vulgui aprendre’s els noms dels estels.
 
Això era molt abans que m’atrevís a convertir l’Eduard en personatge del meu primer llibre. Molt abans de l’ictus que li va robar la parla i la força i la vista. Molt abans que a mi em toqués trepitjar l’infern sense sabates. Molt abans de tot, tantes vides enrere.
 
És tard i soc al terrat, fent equilibris dalt d’una hamaca amb tendència a tombar-se. Recula la xafogor, avança la matinada. Aquí, en aquesta lona inestable que és mig llit i mig metàfora, miro amunt i penso en l’Eduard, que és viu i ben a prop (i camina i parla i compon i pinta i llegeix). La Terra ha fet unes quantes voltes al Sol, però els astres que reconec són on eren. Durant un instant fugaç i etern, la lleialtat còsmica em reconcilia amb el món i amb l’univers sencer.
 
Hi ha lliçons que perduren: jo encara avui, tantes vides després, sabria anomenar les estrelles.
 

Eva Piquer

Comentaris

    Aracelibayan Agost 9, 2018 6:41 am
    Reconec l'Eduard en algú molt a prop meu. Jo no sé anomenar les estrelles però tantes vides enrere si les he viscut. Gràcies com sempre pels teus escrits en els que tsn sovint m'hi reconec
    Rosas Agost 9, 2018 9:22 am
    Els llocs que em fan companyia com a ésser humà són el cel ,els núvols, la lluna ,els estels ,el mar i les muntanyes sempre fidels com dius Eva! I crec que hi seran fins l'eternitat!que bonic el que dius !!!
    Ed Agost 9, 2018 10:55 am
    Avui, prendré el sol una estona després d’esmorzar. Després de llegir el teu article al Catorze, el teu comentari, (no sé com dir-ne). La pell de gallina! Sortiré al jardí amb pas insegur damunt la gespa irregular fins tombar-me a la gandula. Deixaré que el sol m’escalfi i em reconforti. Una poca estona, no sigui que esdevingui una torrada. Després de sopar, seuré al jardí, com molts dies, al costat de la Carme, l’estimada companya. Mirarem els estels, el nom dels quals ja no recordo bé. Parlarem de les constel·lacions que ja no veig Tan sols la imaginació i el record resten amb mi. Quina és aquella estrella? –És groga? -Si._Doncs si és groga i és cap a ponent, deu ser Artur del Bouer. Així fins que la fresca ens faci torna a recer de la casa. Una altra nit de xafogor.
    Àngels mauné Agost 9, 2018 7:00 pm
    Tan l'article de l'Eva com el teu comentari, eduard, m'han emocionat. També miro els estels. Una abraçada

Nou comentari

Les flors de cada mes
Un calendari ens ensenya què floreix, de gener a desembre, en un jardí molt especial de Londres
Més entrades...