Foto: Kuldar Kalvik


He baixat tot Girona fins al capdavall de forma inconscient perquè era el trajecte que feia llavors. Pel camí m’he tret les ulleres i les he guardat a la butxaca interna de l’anorac, posant conscientment a prova les meves dues diòptries i aquell escaig de més que fa dos anys que em resisteixo a graduar. Desembre vessa per tot arreu i se m’acaben els pedaços, penso mentre intueixo el passeig de Sant Joan a l’esquerra.

I em dic que caminar per pensar sempre ha estat la meva escapatòria però que ara noto la pressa a l’esquena i em persegueix una por immensa que se m’acabin les verticals. Por de trepitjar la teva ombra llarga a cada cantonada i quedar-me enganxada a aquest passat que estiro i deformo com si fos xiclet entre els dits. Del silenci absolut i el crec-crec de les neurones solidificant lentament sota una capa de gel.

Quan arribo al passeig del Born ja tinc dues llagues simètriques a cada turmell i allargo la passa fins a ser sobre la gespa on et vaig mirar amb els ulls plens de tot el que no vam dir-nos aquell vespre de no-primavera.

On vaig sentir el xoc de les plaques tectòniques sota els peus i vaig plantar cara a la llengua de magma que va fer desaparèixer tot el que era teu i meu mentre em feia fòssil sense preavís. Mentre erigia des dels turmells una frontera invisible entre els llocs compartits i els que ja no, dividint districtes de ciutat entre records per metre quadrat.

Arribo a la Barceloneta i l’aire fred ja no em crema la tràquea.

Demà podré una mica més, em dic.

Demà graduaré les dues diòptries i escaig i qui sap si seré potser més a prop de la primavera que vindrà. Dels mapes que no faran mal.

Nou comentari

El piano

Comparteix

Bob Dylan, només ho sap el vent

Per quants camins l'home haurà de passar/ abans que arribi a ser algú?
Foto: Fundació Catalunya - La Pedrera
Comparteix

Els nous talents del jazz, a La Pedrera

El terrat de la Casa Milà acull un cicle de concerts a la fresca per als vespres de juny i juliol
Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis
Comparteix

Hi ha una llum que mai no s’apaga

Morir al teu costat/ és una manera tan divina de morir

Passadís

Comparteix

Les mans del metro de Nova York

14 fotografies que retraten gestos, guants i dits durant un trajecte subterrani
Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement

Comparteix