Foto: Mathias Rodriguez


Ríe, la vida por compasión hay veces que ríe
Carlos Chaouen

Crec que ara ja pots escriure, em va dir ella, t’he llegit avui i he pensat ara ja pot tornar a escriure. I mentre condueixo amb tu al seient del copilot i ens perdem pel Vallès malgrat el tom-tom o potser gràcies al tom-tom penso que potser sí, que el clot a dins la terra ha obert tots els camins que m’obstruïen les venes, i mentre acompanyo el riure que es torna a obrir pas des del ventre –la risa, la risa– sento que el voldré dir, que voldré escriure aquest moment d’ara, tu i jo dins el cotxe amb les nebodes al seient de darrere i la nostra complicitat intacta, la dels moments sense dolor, la dels dies de Nadal a la cuina de casa, la de les cigarretes d’amagat a la galeria amb el germà batiscafo explicant acudits dolents i el pastís sempre, sempre, encara per fer.

Ara que ric amb tu i l’angoixa de perdre’s es dilueix abans de néixer mesclada en les nostres bromes i també en la nostra pena suau i sense arestes sé que sabré dir-lo, que voldré dir-lo, aquest moment d’avui, aquesta estona recuperada i inesborrable. Que les cendres que han tornat a la terra m’han deixat espai al cos i als somnis. Que plorar-la avui amb tu a la vora és estimar-la sense àncores, sense brides, sense resistència. Que a més de la vida em va donar la teva, la seva, perquè ens acompanyéssim sempre que calgués tornar a travessar oceans. Salvarem aquest caminant damunt de l’aigua, i tornarem a creure en els miracles –en el riure que torna, en la pena que fuig, en el desig impacient de dir el nostre moment d’ara, la nostra tendresa, la nostra sang.



* Text publicat al blog La vida té vida pròpia.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Ninet2 a abril 29, 2017 | 14:37
    Ninet2 abril 29, 2017 | 14:37
    M'ha arribat al cor, que bonic i tendre, gràcies per compartir-ho!

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix