Foto: Giovanni Calia


Què quedarà de nosaltres després de tot aquest silenci? Les preguntes no alimenten el cos, però serveixen per sobreviure. Potser ens en fem massa, no ho sé. M’importa poc no saber-ne les respostes, perquè els dies no s’assemblen gaire a les projeccions que fèiem del futur. Les nostres mans assecades per la calor d’un estiu amb menys soroll, la pell àrida marcada pels camins de sirga per on fem avançar el temps. No sé si endevinarem com serem d’aquí a uns anys, però procurarem preveure la fondària dels solcs de la pell. Jo vull fer-me vell, no em deixis només a la mercè de la sort. Fes-me un vestit gros, que hi càpiga bé quan et miri i m’enamori de nou.


Podrem tornar a dormir d’una tirada després de tota aquesta por? Acompanya’m. Vull riure d’allò que em sorprengui, i no pel compromís de quedar bé. Vull poder trobar en tots els gestos actes humils de bellesa, i assenyalar sense haver de demanar permís totes les cares de la injustícia. Abraçar qui em vulgui abraçar, estimar qui em vulgui estimar. Si la vida ve amb tres sagetes, sabré treure d’entre els núvols un bon dia amb un gran sol com tres escuts. Ja hi haurà temps per a les acàcies i els esbarzers, pels marges plens d’ortigues i les punxes dels rosers. Després dels talls i les ferides, arribaré amb les roses i portaré l’alegria dels teus ulls. Esberlaré l’asfalt dels camins: prefereixo conviure amb la pols abans que trepitjar sempre un terra gris.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Sam a juliol 14, 2020 | 17:41
    Sam juliol 14, 2020 | 17:41
    Quines paraules tan ben triades i intenses per descriure paisatges emocionals tan universals... Gràcies...

Nou comentari

El piano

Comparteix

La nova cançó de Joan Dausà

Sortegem 3 entrades dobles per la festa de presentació a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm
Comparteix

The Look of Love

Nina Simone, Dionne Warwick i Diana Krall canten la cançó popularitzada per Dusty Springfield
Comparteix

Jove per sempre

Que sempre facis coses per als altres i deixis que ells les facin per a tu
Comparteix

Bob Dylan, només ho sap el vent

Per quants camins l'home haurà de passar/ abans que arribi a ser algú?

Passadís

Comparteix

Les mans del metro de Nova York

14 fotografies que retraten gestos, guants i dits durant un trajecte subterrani
Comparteix

Paraules (úniques) d’amor

14 dibuixos descriuen mots singulars d'arreu del món relacionats amb l'art d'estimar
Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor

Comparteix