Foto: Esther Tuttle


Un home toca una cançó que si la fes més ràpida seria alegre. L’acordeó l’hi demana, però ell no ho fa. Un nen petit li posa una moneda i li somriu.

Jo vaig vestida de negre. Amb una jaqueta morada que dissimula el dol per algú que no conec gaire i que va morir ahir. I al darrere de l’últim banc, dreta, he escoltat com li deien adeu i l’aplaudien fort, com s’aplaudeixen les bones obres al final d’una funció. I s’apropa el novembre, el dia 1 em recordarà que ens morim i el 5 que segueixo viva, que em faig gran. I tot es barreja així. Perquè quan deia que torni la tardor volia dir que tornin les coses boniques que m’han passat en altres tardors.

Però la vida és tan nova com vella. I la gent que estimo potser no ho sap prou, potser ni jo ho sé prou. I un dia fallarà un, i un altre dia un altre. I ens vestirem d’un negre arrugat, del fons de l’armari, i davant l’evidència, massa certa, violenta i dràstica, se’ns encongirà alguna cosa endins. I tota aquesta transcendència es camuflarà, com s’ha camuflat sempre, entre la vulgaritat tan útil i protectora del dia a dia.

I pensaré què em faig per dinar. Menjaré fruita cada dia per aprimar-me. Aniré al concert de Rod Stewart a Dublín, que és car, però més car és no fer-me un regal de tant en tant. Escriuré quan sàpiga des d’on vull escriure, o quan no pugui més. Faré cares estranyes davant l’imprevisible. I un dia seré valenta i l’altre no. I buscaré raons que em justifiquin la pena i l’alegria. I el temps passarà. Com li ha passat a cadascuna de les persones que sabien que un dia no hi serien, però preferien no pensar-hi gaire.

Nou comentari

El piano

Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Last Dance

It's my last chance/ For romance tonight
Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

La Gymnopédie de Satie

Escoltem una de les peces més conegudes del compositor francès

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix