Foto: Tom Swinnen


Totes les històries d’amor acaben igual, és a dir, malament. Per bé que vagin, sempre n’hi ha un que es mor primer que l’altre (a menys que s’estavellin en un Boeing i es morin a la vegada). I adonar-se d’això és trist. Això fa pena.

Ho dic perquè l’altra nit vam enganxar que a la tele feien El curiós cas de Benjamin Button i a casa es va obrir el debat, una vegada més, del pas del temps. De com de borrós es torna el demà, com si tot fos miopia quan s’intenta projectar aquest concepte màgic que es diu futur. I es va arribar a la conclusió ràpida, lògica i fatalista que quina merda tot.

Sobretot ara, que palpem la incertesa com si fos un blandiblú, ara que el món ha pres un caire de decadència galdosa, com un ram de flors de plàstic. Ara que s’han repartit multitud de paperetes per a una estada intubat a la UCI i que bufen aires que si haguessin d’anunciar alguna cosa anunciarien la fi de la humanitat, que és el que ens mereixeríem com a comunitat egoista que som.

Però això va ser de nit, que plovia i feia fred i ni tan sols nevava en este poble nostre on s’arreceren els flamencs mullats. Avui entra el sol lluent de l’hivern pel finestral, tu tornes a la feina i jo em quedo a treballar i si a la nit torna a fer fred ens tornarem a arrecerar perquè al final, estimat, la vida és un dia darrere de l’altre.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a gener 12, 2021 | 13:03
    Anònim gener 12, 2021 | 13:03
    Crec que una mica de presentisme per esmorzar-dinar -sopar t'aniria molt bé. Prova de disfrutar dels moments que són independents de com gira el món i et sentiras molt millor.
  2. Icona del comentari de: Filolàlia a gener 12, 2021 | 22:17
    Filolàlia gener 12, 2021 | 22:17
    Quin gran símil!

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix