Diu la Llucia que no li agrada agafar avions perquè una de les possibilitats és la mort. Sempre sempre sempre –també si ens amaguem sota el llit fugint dels monstres del cap– una de les possibilitats és la mort. Però reconec que em passa el mateix. Per això em pinto les ungles a l’aeroport, mentre espero que ens cridin per embarcar. Pintar-me les ungles aquí amb un esmalt que dura tres o quatre dies revela una confiança que no sé si tinc.

La Mireia em va dir que em faria portar els bràquets durant un any llarg i m’ho vaig prendre com una garantia de futur. Ningú s’arregla les dents si s’està morint. Ningú es pinta les ungles abans de pujar a un avió que caurà. Ningú desa a l’altell la roba d’hivern, per quan torni el fred, si sap que no ha d’arribar a veure una altra tardor.

Ja en ple vol, unes turbulències capricioses em disparen els nervis. Quina bestiesa haver-me pintat les ungles. Qui em manava a mi anar-me’n a Londres amb l’Angeli. Quina merda que ara i així se m’acabi el món.

I quina sort, constatar que perdre la vida encara em fa por.


Eva Piquer

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a juliol 26, 2018 | 15:50
    Anònim juliol 26, 2018 | 15:50
    Quina sort poder-te llegir
  2. Icona del comentari de: Anònim a juliol 27, 2018 | 22:32
    Anònim juliol 27, 2018 | 22:32
    Quina sort saber que demà sortirà el sol.
  3. Icona del comentari de: glòria olivella a agost 08, 2018 | 16:45
    glòria olivella agost 08, 2018 | 16:45
    No m'ho crec que et pintis les ungles a l'aeroport una de cada color. 10 pots diferents; no m'ho crec. M'encanta el dibuix amb les teves mans dominant l'avió, però l'artista Eva Armisén ha fet trampes. Una abraçada (enganxosa!) per a cada eva.

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix