Turbulències

Per això em pinto les ungles a l'aeroport, mentre espero que ens cridin per embarcar

Diu la Llucia que no li agrada agafar avions perquè una de les possibilitats és la mort. Sempre sempre sempre –també si ens amaguem sota el llit fugint dels monstres del cap– una de les possibilitats és la mort. Però reconec que em passa el mateix. Per això em pinto les ungles a l’aeroport, mentre espero que ens cridin per embarcar. Pintar-me les ungles aquí amb un esmalt que dura tres o quatre dies revela una confiança que no sé si tinc.
 
La Mireia em va dir que em faria portar els bràquets durant un any llarg i m’ho vaig prendre com una garantia de futur. Ningú s’arregla les dents si s’està morint. Ningú es pinta les ungles abans de pujar a un avió que caurà. Ningú desa a l’altell la roba d’hivern, per quan torni el fred, si sap que no ha d’arribar a veure una altra tardor.
 
Ja en ple vol, unes turbulències capricioses em disparen els nervis. Quina bestiesa haver-me pintat les ungles. Qui em manava a mi anar-me’n a Londres amb l’Angeli. Quina merda que ara i així se m’acabi el món.
 
I quina sort, constatar que perdre la vida encara em fa por.


Eva Piquer

Comentaris

    Anònim Juliol 26, 2018 3:50 pm
    Quina sort poder-te llegir
    Anònim Juliol 27, 2018 10:32 pm
    Quina sort saber que demà sortirà el sol.
    glòria olivella Agost 8, 2018 4:45 pm
    No m'ho crec que et pintis les ungles a l'aeroport una de cada color. 10 pots diferents; no m'ho crec. M'encanta el dibuix amb les teves mans dominant l'avió, però l'artista Eva Armisén ha fet trampes. Una abraçada (enganxosa!) per a cada eva.

Nou comentari

Como el agua
Y un brillo de luz de luna/ iluminaba tus ojos
Més entrades...
ArticketBCN x Mariona Tolosa
Atracció per l'art
14 il·lustracions de Mariona Tolosa Sisteré, una de les il·lustradores convidades per ArticketBCN
Més entrades...