Txume

El dol no pot ser individual, per això més que mai udolem com llobes

Foto: Kat…

 

Si tingués el do de profecia 
i penetrés tots els misteris amagats de Déu
i tot el coneixement, si tingués tanta fe 
que fos capaç de moure les muntanyes,
però no estimés,
no seria res.
(Primera carta de sant Pau als corintis)

(…)
on ets? on ets?
on ets? i cap resposta
no s’alci de la terra
llevat d’una flor.
Màrius Sampere

Una pedra al mig de l’estany. Bomba d’amor, de tendresa, de carícia. Això vas ser. Això va ser el teu estar en el món, des de l’inici fins al final. Inevitablement, s’obriren al teu voltant cercles concèntrics, infinits, expandint-te. El primer cercle, el teu nucli dur. La mare i el pare, a qui deies sempre pel nom propi. La germana, fortalesa i somriure, roca i amor. La teva companya, amor que sempre hi és, que hi tornaria a ser fins i tot si sabés el camí del dolor que havia d’estimbar-se en l’absència. I des d’aquí, anar sumant: els qui et vam conèixer a la parròquia, a la catequesi, a l’Esplai. Els amics que van entrar sostenint damunt de les espatlles el teu fèretre i la seva pena insondable. Els companys de feina, de música, de trajectes. En cada cercle, persones que han viscut, perquè tu has existit, el veritable sentit de l’agraïment profund, la necessitat absoluta de donar a conèixer al món l’amor que ens batega i que és el teu llegat, la teva sembra.
 
I és que, Txume, te’ns has mort. A totes, a tots. Des de la gent més propera fins a la persona que només va ensopegar amb tu un o dos dies. Te’ns has mort. Aquest espai cec que ens deixes és un esvoranc que fa saltar pels aires els fonaments de tota una comunitat. Per això el dol no pot ser individual, per això més que mai udolem com llobes i ens reconeixem les unes a les altres només mirant-nos als ulls. “Tu també”, ens diem en el silenci del sepulcre, “tu també l’has conegut”. I no, no hem ressuscitat al tercer dia, ni ressuscitarem al quart. Ens sostenim i ens sostindrem encara, pels dies dels dies, tots els qui t’acomiadem avui. I ja no ens preguntem on deus ser ara, on deus haver anat. Seguim amb tu, havent rebut tant, que a partir d’ara només volem estimar així: bomba d’amor, de tendresa, de carícia. El teu llegat, la teva sembra.

*text publicat al blog La vida té vida pròpia.

Comentaris

    Lluis Tolrà Juny 21, 2019 7:04 pm
    En nom meu I crec de tots els q d una manera mes o menys propera hem tingut la sort de conviure amb en Txume moltes Gràcies.
    Jordi Calvo Juny 21, 2019 9:47 pm
    Va ser un plaer Fer cami amb tu Txume.... Ara....tot continua....no igual...pero continua.. Fins aviat¡¡¡ Fins sempre¡¡¡
    Mònica Renau Juny 23, 2019 8:18 pm
    Gràcies Sònia, que bonic escrius. Amb en Txume van compartir anys ben especials, fer-nos grans...madurar, provar, experimentar...un regal de vida tenir-lo aprop tots aquells increïbles moments. Sempre al cor, sempre Txume!
    Andrés Abril 2, 2020 7:52 pm
    Va ser un plaer compartir feina, temps, birres i risas amb aquesta enorme persona. Gran, molt gran ets! Et trobem a faltar...

Nou comentari

Les flors de cada mes
Un calendari ens ensenya què floreix, de gener a desembre, en un jardí molt especial de Londres
Més entrades...