Foto: Zhen Hu


El rellotge digital apèndix del canell esquerre acaba de marcar les sis en punt. Tinc son i la mirada em navega a la deriva entre sorolls, punts lluminosos, escàners, radiografies, pantalles d’ordinador, mascaretes i ulls cansats.

A les sis i un minut el meu cervell, que va a cinc-cents per hora i quatre paraules per davant, decideix abaixar el teló.

Estímul zero, fosc a escena, silenci sepulcral.

Empaqueto hores de son, tremolors, inseguretats i el rebot sincopat de la meva cama esquerra i em deixo ser jo. Em deixo ser la que no sempre ho sap tot, la que carrega tants dubtes existencials com decisions a l’esquena. La que té ferida oberta i crosta tendra. Inseguretats sense prefix davant els altres.

I em deixo plorar perquè una videotrucada de dos minuts es va convertir en el meu adeu a l’àvia sense saber-ho. Perquè tu tampoc hi ets i enyorar-te descomprimint l’hivern que va començar amb una abraçada sota la pluja freda de Monterrey encara fa mal.

Soc la que es deixa somriure per les sorts petites i pels setanta metres quadrats de refugi a l’Eixample. Per Verdaguer i la família que es tria que és ara la de cada dia. La que es perdona per haver gestionat els deu últims mesos a trompicons amb la sensació del vertigen amenaçant a cada pas. La que, una pandèmia i cinc llits d’UCI més tard, encara no ha aconseguit construir una paret robusta que la protegeixi del dolor aliè. Equilibrista inexperta sobre una balança enganyosa. La fina línia entre deshumanitzar-se i no fer-ho.

La que en uns minuts tornarà a sentir el so d’un monitor cardíac de lluny, s’aixecarà de la cadira i decidirà, per enèsima vegada, seguir fent-se gran en l’esquerda d’intensitat que comença i acaba en un despatx d’urgències qualsevol.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Uska a octubre 22, 2020 | 08:28
    Uska octubre 22, 2020 | 08:28
    Colpidor. Sincer. I molt ben escrit. Gràcies
  2. Icona del comentari de: Anònim a octubre 22, 2020 | 22:16
    Anònim octubre 22, 2020 | 22:16
    Brutal! Felicitats per aquest text tan ben escrit

Respon a Uska Cancel·la les respostes

El piano

Foto: Fundació Catalunya - La Pedrera
Comparteix

Els nous talents del jazz, a La Pedrera

El terrat de la Casa Milà acull un cicle de concerts a la fresca per als vespres de juny i juliol
Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis
Comparteix

Hi ha una llum que mai no s’apaga

Morir al teu costat/ és una manera tan divina de morir
Comparteix

Jessye Norman, la veu poderosa

Recordem la soprano veient-la interpretar un fragment de «Tristany i Isolda»

Passadís

Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX

Comparteix