Il·lustració: Eva Armisén


El sostre és de pins. Arran de terra, arbustos que no saps identificar et tatuen les cames. Portes sandàlies i una tirita que balla a la part del peu inversa a la planta –si té nom, el desconeixes–. Ets una caminadora d’asfalt, però aquí no hi ha ciment sinó rocs i branques i alts i baixos i la sensació, o la certesa, que un pas en fals et faria rodolar pendent avall.

Ara resulta que has d’enfilar-te encara més. Imagines que la recompensa és a dalt, on t’espera la baixada i el camí pla. Al final hi ha l’abisme, prou que ho saps. “Allá en el fondo está la muerte, pero no tenga miedo”, deia Julio Cortázar en unes instruccions per donar corda al rellotge. Fas una juguesca muda: si hi arribes en menys de catorze gambades, el déu en què no creus et regalarà una treva. Però no goses comptar les passes, per si en fessis quinze o setze i el precipici fos ja.

Mirar on trepitges no és garantia de res, només et fa conscient de cada entrebanc. Les petjades humanes et reconforten: senyal que algú hi ha passat abans i no ha quedat atrapat fins al mai en aquest laberint de fulles i pedres i aire massa pur per als teus pulmons de ciutat. T’has equivocat de calçat i d’atracció, ets en una muntanya russa quan hauries preferit un tobogan. Però això no és un parc temàtic on pots dir quedem a la sortida, ja us guardo les jaquetes. L’única opció és avançar, amb les sabates d’estiu i la ferida oberta i la por sota el braç.

Que després d’una pujada sempre ve una baixada és mentida: també pot venir una pujada més gran.

Eva Piquer

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a setembre 06, 2016 | 22:42
    Anònim setembre 06, 2016 | 22:42
    Em penso que la part superior del peu es diu EMPENYA Salut!
  2. Icona del comentari de: Mónica a setembre 06, 2016 | 23:22
    Mónica setembre 06, 2016 | 23:22
    M'ha encantat. No només això: no saps com m'ha vingut de bé el teu text a aquest moment de la meva vida.
  3. Icona del comentari de: Roser T.R. a setembre 07, 2016 | 10:31
    Roser T.R. setembre 07, 2016 | 10:31
    Com pots saber el que estic passant en aquest moment si ni tan sols saps qui soc? Gràcies per expressar en magnífiques paraules un pensament també tant meu.
  4. Icona del comentari de: Sali a setembre 07, 2016 | 18:12
    Sali setembre 07, 2016 | 18:12
    Jo i moltes més. Anem caminant,i grimpant quan cal, al darrera, al costat. Quan és fosc no se'ns veu, però potser se'ns sent. Aquí estem.
  5. Icona del comentari de: caminant a setembre 08, 2016 | 09:45
    caminant setembre 08, 2016 | 09:45
    Molt adient a la vida que m'ha tocat viure. Sempre sempre endevant amb el color verd esperança com bandera.2
  6. Icona del comentari de: Anònim a setembre 09, 2016 | 04:24
    Anònim setembre 09, 2016 | 04:24
    El camí sempre fa pujada i hem d'agrair els replans, redosos i recers (i els arbres amatents) i compte quan davalla massa ràpid i massa estona, perquè llavors estem anant pel pedregar. Un cop amunt és quan caldrà gaudir-ho i baixar a refer-nos pel dia següent
  7. Icona del comentari de: Caminaquecaminaras a març 28, 2017 | 23:42
    Caminaquecaminaras març 28, 2017 | 23:42
    Tan cert com que, per molt fortes que sonin algunes paraules, se les acaba enduent el vent

Nou comentari

El piano

Comparteix

La nova cançó de Joan Dausà

Sortegem 3 entrades dobles per la festa de presentació a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm
Comparteix

The Look of Love

Nina Simone, Dionne Warwick i Diana Krall canten la cançó popularitzada per Dusty Springfield
Comparteix

Jove per sempre

Que sempre facis coses per als altres i deixis que ells les facin per a tu
Comparteix

Bob Dylan, només ho sap el vent

Per quants camins l'home haurà de passar/ abans que arribi a ser algú?

Passadís

Comparteix

Les mans del metro de Nova York

14 fotografies que retraten gestos, guants i dits durant un trajecte subterrani
Comparteix

Paraules (úniques) d’amor

14 dibuixos descriuen mots singulars d'arreu del món relacionats amb l'art d'estimar
Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor

Comparteix