La vida nova

Potser la llibertat és aquest desarrelament imaginari

Arxivat a: Cambres pròpies

Il·lustració: Eva Armisén


L’avió ha tingut el detall de no caure i has anat a parar a un racó de món diferent. Aquí els taxis són grocs o els carrers són canals o vas en màniga curta en ple febrer. La gent parla un idioma que entens com si fos teu o que entens poc o que no entens gens. Però hi ha carrers i persones i cases i sol.
 
Podries estripar el bitllet de tornada. Podries provar de camuflar-te entre aquests desconeguts. Deixar plantada la vida que has fet fins ara i encetar-ne una de nova. Sense hipoteques ni amics d’aveurequanquedem ni converses pendents. Sense ningú que no siguis tu. 
 
No arriba a ser una temptació. Tens fills i lligams i obligacions i tot això. És una idea discreta que vola com vol perquè se sap impossible. Potser la llibertat és aquest desarrelament imaginari, aquest bitllet només d’anada cap enlloc.   


Eva Piquer

Nou comentari

Sorolla i la llum
Un recorregut per 14 pintures de l'artista valencià que mostren l'evolució de la seva obra
Més entrades...