Foto: Señor Hans


Connecto l’Ipod en mode aleatori i la primera que sona és la que més m’agrada dels Amics, Louisiana i els camps de cotó. Hi sou tots, en aquesta cançó. També l’àvia que ens deia No cuenten dinero delante de los pobres quan ens fèiem manyagues amb les nostres parelles en els dinars familiars. També l’avi que es va deixar un pulmó a les calderes d’un ballener que recorria el Pacífic. La mare, sempre. I el pare.

M’aturo, aquests dies, en les vides dels altres, no pas per no pensar en la meva, sinó per mirar d’entendre-la, o per reconciliar-m’hi. Demano al pare que em parli dels seus anys a Xile ara que la memòria encara no li esborra noms ni rostres. Llegeixo, amb un cert escrúpol de voyeur, les cartes de Gabriela Mistral a la seva amant, companya i amiga Doris Dana. Recordo l’estimat Nicolau Huguet, que just un mes abans de morir ens va rebre casa seva, a Es Migjorn, ens va oferir un meló boníssim i ens va dir Una vida dóna per viure moltes vides.

I descobreixo un pare valent que, vicari d’Es Migjorn als anys seixanta, es va negar a rebre Franco a la Catedral de Ciutadella. Retrobo una poeta de qui jo havia d’heretar el nom i que va atrevir-se a viure (i a escriure i a deixar escrit) l’amor i la passió (i la gelosia i el dolor i la dependència) que sentia per una jove novaiorquesa. Admiro l’home bo que va saber ser feliç al seu poble blanc i polit amb les petites coses fins al final, malgrat les morts que anaren degotant, indiferents, al llarg de la seva vida.

I jo que he tingut i tinc tanta i tanta por, i jo que vaig cremar els dietaris que delataven el meu amor, i jo que temo tant la mort de qualsevol de vosaltres.



* Text publicat al blog La vida té vida pròpia.

Nou comentari

El piano

Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

Tantes coses a fer

La vida és el que et passa/ mentre fas plans per tenir-ho tot lligat
Comparteix

Qualsevol nit pot sortir el sol

Oh, benvinguts, passeu passeu,/ de les tristors en farem fum
Comparteix

My Way

I did what I had to do/ And saw it through without exemption

Passadís

Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari
Comparteix

El silenci dibuixat

14 dibuixos plens de força, misteri i profunditat
Comparteix

Glups!

14 dibuixos d'Andrea Zayas que mostren el món sense embuts dels infants

Comparteix