Vindrà l’hivern

Però tornarà el fred i jo potser hi seré i vull saber com abrigar-me

M’he emprovat una jaqueta de pell amb caputxa. Me l’he cordat fins dalt, per protegir-me el coll d’un fred que encara no.
 
Si pogués, aniria saltant d’estiu en estiu per esquivar tots els hiverns del món. No enyoraria gens les tardes fosques ni els plats de sopa ni les capes de roba. A mi dona’m vestits de tirants, litres de gaspatxo i cels blaus fins tard. 
 
Fa dos dilluns vaig nedar al mar. Em va sortir donar-li les gràcies –al mar–, per si fos l’últim bany de l’any. M’estic tornant rara. Ja em sembla veure’m ordenant calaixos a la japonesa, gràcies mitjons pels serveis prestats.
 
I avui he tret de l’armari una jaqueta gruixuda, me l’he posat, me l’he cordat fins dalt. Que no, no tinc pressa per desar les sandàlies, tampoc he canviat tant. Però tornarà el fred i jo potser hi seré i vull saber com abrigar-me.
 
Arriba l’octubre i reaprenc a fer plans.
 

Eva Piquer

Comentaris

    Àurea Octubre 4, 2018 2:51 am
    Em passa el mateix. Sols que em resisteixo a deixar les sandàlies i posar-me abric... M'ha agradat molt. Amor i Salut d'Or!
    Anònim Octubre 4, 2018 7:35 am
    Bon dia. El text, fantàstic. Però en la lectura s'ha de fer traducció simultània per la manca de concordança. Arribem tan a l'absurd de la distinció de gèneres que acabarem diferenciant "llapissos" de "llapisses". Però la concordança ens la mengem i el text en pateix i la nostra maltractada llengua encara més. Una forta abraçada. Mei
    [email protected] Octubre 4, 2018 7:59 am
    I les sandàlies dormiran per somiar primaveres. Les orenetes no hauran desat cap roba i seran on l'hivern no camina. Obriré la finestra i veuré gats que improvisen els minuts, les hores i els dies mentre la vida i la mort és mengen els segons a la taula del fons del bar del poble on m'he exiliat. Jo hi seré llegint el que escrius.
    Anònim Octubre 4, 2018 8:09 am
    Com sempre Eva, els teus escrits són encesidors.
    Anònim Octubre 4, 2018 8:21 am
    Pensament compartit
    Eva Piquer Octubre 4, 2018 8:24 am
    Hola, Mei. La concordança de participi la faig de vegades sí i de vegades no, tal com m'ho dicta la meva intuïció lingüística. Fabra ja va dir que la no concordança es podia explicar per la mateixa evolució de la llengua. No està tan clar que sigui una interferència. I no estic gens d'acord, gens, que calgui fer "traducció simultània" per interpretar el text.
    Anònim asum Octubre 4, 2018 9:02 am
    M'encanta , me identifico amb ell
    ElsaG Octubre 4, 2018 9:48 am
    Jo tampoc estic d'acord en lo de la concordança, ni tan sols m'hi he parat a pensar, potser perquè no en se. Però el que si se és que m'ha emocionat, tant per riure (gràcies mitjons, jo també he passat pel llibre japonés) por per plorar ... petó bonica Elsa
    Anònim Octubre 4, 2018 2:10 pm
    Molt maco el comentari, però jo pertanyo a l'altra mena d'éssers humans: m'agobia la calor i m'estimo més la fresca i, si m'apures, el fred.
    Sufi Octubre 4, 2018 7:34 pm
    Llar d foc i manteta. O anorac i bones botes per pujar a la muntanya. M'agraden els canvis. Ni tant sols fred. Ni sempre estiu. Bon relat. Gràcies
    Manca de calor i llum Octubre 9, 2018 11:59 am
    No m'agrada l'hivern Vull sandàlies Calor Sol Llum
    Pepsadu Novembre 2, 2018 2:25 am
    Comparteixo la reflexió, per mi l’estiu es vida i llum, l’hivern es una mica hivernació i foscor

Nou comentari

Manuel Forcano
I dins el pit / el vol d'un ocell a qui ha defallit sota les ales / l'aire
Més entrades...