Foto: Joshua Earle


Porta’m al racó que més t’agradi, encara que el tinguis desordenat, mal pintat, ple de pols en suspensió. Vull saber on t’amagues les hores que no trobes les majúscules per començar a dir. I després agafem aire i tombem pels carrers estrets, i enganxem-nos a les parets de les cases, per quan arribem a les places poder veure més oberta la vida.

La tos de la rutina ens cansa els pulmons, i la calor és un filtre que ho atura tot. Mentre passegem pel raval de mans i somnis, m’agafes i comences a córrer per sota les ombres que deixen els balcons. En un portal ample de l’avinguda, t’atures. M’abraces pel darrere, em tapes els ulls amb els teus dits de desert, i m’estrenys fort amb tot el cos.

Com anar descalç enmig d’una tempesta, és perillós viure profundament, amb la pell i amb el tacte, amb la pregunta i la paraula, en aquest món cobert per la crosta dura de la superficialitat. És, per damunt de tot, delicat. És, també, un risc que hem d’estar disposats a assumir, si és que volem fer dels nostres dies un lloc habitable, un espai alegre, una casa compartida.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a juliol 29, 2020 | 00:06
    Anònim juliol 29, 2020 | 00:06
    M'agrada el que dius de no trobar les ma juscules per començar a dir.l
  2. Icona del comentari de: Gemmaxx a juliol 29, 2020 | 00:23
    Gemmaxx juliol 29, 2020 | 00:23
    Quina certessa, el risc de deixar_nos ser, per viure en intensitat d'instants de pell, de tacte i de nuesa, envoltats de la fragilitat i la vulnerabilitat tant pròpies de la confianca, i a canvi, l'ampit ple d'escalf tant reconfortant... de casa habitada i viva.
  3. Icona del comentari de: Anònim a juliol 31, 2020 | 23:54
    Anònim juliol 31, 2020 | 23:54
    S’ha de llegir molts cops; amb un no n’hi ha prou. No perquè no s’entengui, sinó perquè s’ha d’assaborir.

Nou comentari

El piano

Comparteix

La nova cançó de Joan Dausà

Sortegem 3 entrades dobles per la festa de presentació a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm
Comparteix

The Look of Love

Nina Simone, Dionne Warwick i Diana Krall canten la cançó popularitzada per Dusty Springfield
Comparteix

Jove per sempre

Que sempre facis coses per als altres i deixis que ells les facin per a tu
Comparteix

Bob Dylan, només ho sap el vent

Per quants camins l'home haurà de passar/ abans que arribi a ser algú?

Passadís

Comparteix

Les mans del metro de Nova York

14 fotografies que retraten gestos, guants i dits durant un trajecte subterrani
Comparteix

Paraules (úniques) d’amor

14 dibuixos descriuen mots singulars d'arreu del món relacionats amb l'art d'estimar
Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor

Comparteix