Sentia l’altre matí una tertuliana que, abans de posar-se a comentar el tema que els ocupava, que era allò que una empresa ha “desextingit” un llop gegant, deia que aquell matí abans de sortir de casa, la seva filla de tretze anys valorava si fer-se un look clean o què, i va continuar parlant. Ho va deixar caure així mateix, com si res. “...mentre ma filla, que té tretze anys, estava davant del mirall valorant si fer-se un look clean o què.”
Un look clean. Definitivament dec ser mil·lennista vintage perquè em vaig quedar tan descol·locada com la resta de boomers de l’estudi. La dona va haver d’aclarir-ho: “Vol dir una cua tibant cap enrere, la cara ben descoberta i neta.” Jo vaig agrair l’explicació perquè anava conduint i no ho podia buscar. Així que fer-se una cua de les que et feia ta mare per anar a l’escola i que t’aixecava una miqueta les celles i tot de tan tibanta era dur un look clean.
No ho critico, ben al contrari: em va fascinar. Ja fa més d’una setmana que ho vaig sentir i encara hi penso de tant en tant. Per això en parlo. Una nena de tretze anys valorant si es feia un look clean aquell dia. Es veu que hi ha un món d’aspectes amb tota una terminologia al darrere que la gent es planteja adoptar cada dematí.
La lexicologia ha avançat molt perquè, quan jo encara no era mil·lennista, només hi havia pijos, hippies o arreplegats. Per descomptat que hi he investigat i ara n’oferiré una relació. Hi ha un fotimer d’estils que pots adoptar, no sé ni per on començar:
Coquette: aspecte ultrafemení d’inspiració vintage. Llacets, encaixos, perles i Maria Antonieta.
Old Money: look de nena rica de família que va a clubs d’esquí i estudia a Yale. Molt preppy, molt Ralph Lauren, molt Cayetana.
Preppy: us ho devíeu estar preguntant. El nom ve de les anomenades prep schools, parla d’una estètica inspirada en els uniformes escolars de les escoles privades i universitats d’elit dels Estats Units, com Harvard o Yale.
Clean Girl: és el mateix que clean look, però recordem-ho: cara neta i de salut, els cabells lligats i estirats amb llepada de vaca. Que sembli que tens la vida resolta.
Layering: no és una estètica en si, sinó una tècnica que consisteix a sobreposar capes i capes (camisa + camisa més gran + jersei + abric + bufanda...) fins que semblis una coreana frustrada.
Y2K: (Any 2000, és a dir: entre Britney Spears i Avril Lavigne). Pantalons de tiro baix, brilli brilli, estampats de papallones, ulleres petites de colors. Elton John, sense anar més lluny.
Dark Academia: universitats angleses, llibres antics, roba de pana, cafè calent i poesia. Estètica de lector intens. Fans de Harry Potter i columnistes castellans de la generació Z.
Light Academia: com els del dark acadèmia sense depressió.
Cottagecore: vida al camp, vestits llargs, flors silvestres, pa fet a casa i una cabana de fusta. Idealització dels mesos del confinament.
Goblincore: ideal si et sents identificat amb un gnom del bosc màgic. Brutícia, caos estètic, granotes, bolets i col·leccionar pedres. Possible patologia.
Balletcore: si t’agrada anar pel carrer amb malles, escalfadors i faldilles de tul. Com si et sentissis ballarina però sense l’esforç de saber ballar.
Grunge Revival: per a nostàlgics del grunge dels 90: camises de quadres, texans trencats, rímel corregut i nihilisme. Al meu poble encara se’n veuen dels originals, de l’època.
Mob Wife: brillantors, abrics de pèl, actitud de bitch poderosa. Com una esposa de mafiós als 90. Segur que gent molt treballadora, també.
Tomato Girl / Lemon Girl: estètiques d'estiu inspirades en la costa mediterrània (Itàlia, Grècia...), amb roba lleugera, cabells naturals, fruita al cap i pell bronzejada. Ho han aprovat tot al juny, sons pares els paguen les vacances. No capten la ironia de White Lotus.
Vanilla Girl: És a dir, et pots llevar demà i posar-te uns pantalons beix i una camisa blanca i afirmar davant d’una aula d’institut: avui porto un look de Vanilla Girl i esperar que no et llençaran boles de mocador usat a la cara.
Fairy Grunge: Cosines dels amics dels gnoms que encara volien cridar una mica més l’atenció. Molt Tumblr 2014.
Corporate Core: El clàssic look masculí que adopten les dones al poder, però ara passat pel filtre de la tendència. És com si Angela Merkel s’hagués posat americanes oversize i botins per sobre els pantalons.
Fa gràcia perquè tot just el dia anterior, amb una amiga ens confessàvem que un cop per setmana acaba caient el xandall de cotó; no sé en quina categoria entraríem. Miro el meu armari i no veig cap estil definit (ni per definir). Roba per tapar-me, que no es pegui d’hòsties. Tired? Overwhelmed mom una mica deixada? Ara tinc tota aquesta informació i no sé què fer-ne. Us la regalo.
"Basorèxia" és una paraula que no surt al diccionari i que, per tant, dona marge a la flexibilitat. Maria Climent hi explora temes com l'amor o la vulnerabilitat, partint del desig de besar com a metàfora de les necessitats emocionals humanes.
