Foto: Sharon McCutcheon
I al costat de la ferida, la bellesa que neix de l'arrel i que esclata enmig d'un desert que encara no has après a estimar, però que també és bell, perquè és teu, tot i que et costi tant mirar-lo, tot i que tinguis sempre tanta set de mar. Al costat de la ferida, la gratitud. Les amigues que et porten la farmaciola. L'amic-oracle que sempre és amb tu a dins de la trinxera, a punt per ajudar-te a trobar les respostes que alguna bomba no sempre inoportuna ha fet saltar pels aires, a punt per cobrir-te les retirades inevitables, per atansar-te els fusells quan et cal defensar l'espai.
Al costat de la ferida, la bellesa, l'amor incondicional, l'abraçada irrepetible, antiga com totes les vides que portes a l'esquena. L'amor d'algú que no et coneix de res però que et mira i et sap l'ànima i t'obre de bat a bat les portes de la seva, que és casa i és mare i és germana. Al costat de la ferida, la llum de la mestra, l'amiga, que t'acull el cos quan es vincla com un arbre batut per la tramuntana i entén sense paraules el teu enyor de tendresa, el teu enyor profund de mare.
Al costat de la ferida, els vostres somriures, que m'acaronen l'ombra i m'ajuden a estimar-la, a acotxar-la, a acollir-la. Al costat de la ferida, la vida que neix, imparable, de l'arrel més profunda de la terra i t'acarona els polsos i et recorre el cos i tornes a estar viva, i a ser tu.
* text publicat al blog La vida té vida pròpia
"La vida té vida pròpia" és una secció en què Sònia Moll parla del que vol, del que li passa pel cap i pel cos.
