Foto: Thomas Hawk
Dir que aquella bestiesa minúscula d'aquell dia concret em va saber greu. Que l'altre t'expliqui que aquell detall que et va passar per alt, també. Obrir el pit i que tot vagi sortint, encara que cremi. Però després ja no. Perquè aquella pedreta, que arrossegant-la es va fer roca, s'ha desfet.
Dir que el que fas ho fas molt bé, i no és per fer la pilota, és perquè és així. Dir a qui t'agrada que t'agrada. I que t'agradaria molt que. Dir, potser més amb els ulls, que és una sort haver-nos conegut. Que la calma. Que la pau. Dir que avui estàs plena de llum, i que aquesta llum és la que queda quan te'n vas.
Dir perquè si no ho dius, l'altre no ho sap. O no ho sap de la manera com ho sents. Dir per fer existir. Dir perquè quan dius el que costa de dir t'alliberes de no sé què, i per les finestres del teu cos l'aire corre millor, i tota tu et tornes més habitable.
"Postals" són textos que Gemma Ventura Farré envia des dels llocs on viu: ja siguin interiors (com la memòria) o exteriors (els carrers i països per on volta).
