Tal dia com avui

Qui pogués, per un instant,/ viure tota la joia/ que tu sents a l'anar cordant/ dues sabates noves

Tenía el mar del miedo en la mirada,/ las ropas empapadas y el suelo por almohada

M'espantaré del fred que ha d'arribar-me/ quan les cuixes de gel em tocaran

Vaig comprendre, amiga meva, que havia vist la teva ànima