Les 14 cançons més especials de Flora Sempere són.
1. Del sud, Obrint Pas.
Quan vaig conèixer el grup va ser una de les que més em va agradar. I després quan vaig haver d’anar a Catalunya a treballar l’escoltava molt en plan nostàlgic.
2. Walking on Sunshine, Katrina & The Waves.
M’encanta esta cançó pel bon rotllo que m’ha transmès sempre. Va ser durant molt de temps el meu despertador. A més m’encanta la música dels 80.
3. Bed and Breakfast Man, Madness.
Vaig descobrir el grup Madness amb aquesta cançó i em va encantar. Des d’aleshores sóc fan de la segona ola de l’ska i del two tone.
4. Quiero sentirme iluminada, La Kinky Beat.
El rotllet urbà d’aquesta cançó m’agrada molt. A vegades m’he sentit bastant identificada amb la lletra. A més, m’agrada molt la veu de la cantant.
5. Camins, Sopa de Cabra.
Crec que aquesta cançó és ja un clàssic. L’escoltava en casa i després l’he seguit escoltant jo.
6. Float, Flogging Molly.
El meu company David va començar a escoltar música irlandesa i quan va descobrir aquest grup em va encantar aquesta cançó perquè sense ser gaire complexa transmet molt.
7. Camals mullats, La gossa sorda.
M’agrada molt aquesta cançó perquè és de la nostra joventut i em recorda els anys de concerts.
8. Fandango de tres, Popular.
En aquest cas recorde molt els anys en els quals vaig formar part de la Rondalla Jove d’Onil, i aquest fandango de Xàtiva m’encantava.
9. I Want to Break Free, Queen.
A banda que Queen em sembla un dels millors grups de la història, aquesta cançó em pareix un cant a la llibertat.
10. At Last, Etta James.
Aquesta cançó l’he triat perquè em recorda el final de les coses. Em recorda que tot té un final. I la veu d’Etta James és fantàstica.
11. Malaguenya de Barxeta, Obrint Pas.
M’agrada molt la versió que fa Obrint Pas amb Pep Botifarra d’aquesta cançó popular.
12. Dance the Night Away, Van Halen.
Aquesta cançó m’encanta i a més era una de les cançons que escoltava abans d’eixir de festa quan era més jove.
13. Les penes són, Al Tall.
Esta cançó és mítica. L’he escoltat en casa, l’he tocat en la Rondalla, la vam versionar en Pellikana, i seguix estant vigent avui dia i dubte que passe de moda mai.
14. Va com va, Ovidi Montllor.
És una de les cançons que més m’agrada d’Ovidi. Per a mi ho té tot, una melodia bonica i una lletra encara més bonica. He tingut la sort de cantar-la amb El Diluvi i no crec que em canse mai de fer-ho.
Sé que hi ha una barreja d’estils que pot semblar incongruent però quasi quasi que sembla un reflex de la meua evolució com a persona passant per totes les etapes de la meva vida.
