Foto: www.jordimontanez.cat
Les 14 cançons més especials de Jordi Montañez i els motius pels quals les ha escollides són:
1. Te doy una canción, Silvio Rodríguez: conté tots els elements lírics i estilístics per ser considerada el paradigma de la cançó, la cançó completa. Lluita, amor, vida i mort es fusionen de manera magistral amb la veu fràgil però resistent i guerrera de Silvio. És la viva veu de Cuba i de la seva revolució.
2. L’univers, Ja t’ho diré: aquesta cançó dels ciutadellencs em porta irremeiablement a Menorca i a l’estiu. A l’illa tinc família, i hi he passat molts estius de somni.
3. Adagio en mi país, Alfredo Zitarrosa: la veu profunda de Zita cantant des de l’exili la nostàlgia d’un temps que ha de venir. Pèls de punta.
4. Montserrat, Ovidi Montllor: és una de les cançons d’amor en català més maques que s’han escrit mai. La lletra i la melodia tenen una força i una vitalitat que costen de trobar a les cançons d’amor. És pura passió.
5. Grândola, Vila Morena, Zeca Afonso: un himne que és el símbol d’una revolució. Està interpretat només amb la veu, no cal afegir-hi res més.
6. Orgull de classe, Indaptats: energia i ràbia, un altre himne més nostrat.
7. Volver a los 17, Violeta Parra: la seva veu, nascuda del poble, cantant a l’amor realment estremeix. La tornada és hipnòtica.
8. I Want You Back, The Jackson 5: té el millor riff de baix de la història. Quin groove que té la cançó, és capaç d’aixecar un mort.
9. Non, je ne regrette rient, Edith Piaf: va ser una vida dura la de l’Edith, una mica és el mateix cas que la de Violeta. Ens mostra que no es penedeix de res amb la seva veu gens habitual a l’època.
10. Camals mullats, La Gossa Sorda: lluita i amor, i Països Catalans. La lletra de les estrofes és pura poesia.
11. Bette Davis Eyes, Kim Carnes: una debilitat dels 80. Els meus pares tenien el recopilatori de balades dels 80, Nights in White Satin. Jo era petit i aquesta cançó em cridava l’atenció per la veu trencada de la Kim Carnes. Ara, quan la sento, em porta a aquells matins de dissabte, quan era un nen.
12. Pra rua me levar, Ana Carolina: quina veu té aquesta dona.
13. What’s Up?, 4 Non Blondes: aquesta també em porta anys enrere. Se m’ha quedat gravat a la memòria la veu trencada de Linda Perry i la força de la tornada.
14. L’U d’aielo, Pep Gimeno Botifarra: és el cant pur de la terra. Quan condueixo i sona la cançó no puc evitar baixar finestres i apujar-ne el volum.
