Les 14 perles de Prince

Una selecció de peces innovadores que van fer avançar la carrera del músic

Foto: Facebook Prince


Prince, el genial Prince, va néixer el 7 de juny del 1958 a l’estat nord-americà de Minnesota, on va morir el 21 d’abril del 2016. El segon aniversari de la seva mort arriba acompanyat de celebracions, tributs i trobades de fans a tot el món. Quan encara hi ha molta de l’obra del músic que no està disponible o que falta reeditar per motius legals i quan encara pràcticament no s’ha publicat res del material inèdit que descansa a la mítica vault del cantant, hem triat 14 cançons, no les millors, ni les més boniques, sinó les que van fer avançar la seva música per diverses raons.
 
 
1. For you (For you, 1978)
“Tot això i més, és per a tu, amb amor, sinceritat i el més profund afecte, comparteixo la meva vida amb tu”. La lletra de For you, la primera cançó que trobem en el primer disc de Prince del mateix nom, és tota una declaració d’intencions i musicalment una gosadia, ja que no és comú començar un disc de pop amb un tema a cappella. Just ara s’acaba de complir el 40è aniversari d’aquest debut discogràfic, en el qual Prince, que tenia 19 anys, tocava tots els instruments, una trentena.


2. Controversy (Controversy, 1981)
Poc després del seu debut, Prince va assolir la maduresa musical amb el disc Controversy, liderat per un electritzant tema de funk pop que inclou alguns dels versos més cèlebres del músic, prova de l’ambigüitat i el trencament de binaris que va marcar tota la seva carrera, més enllà de la música. A part del seu geni musical i interpretatiu, Prince crea tota una cultura al seu voltant, que manté fins al final: “Soc negre o soc blanc? Soc hetero o sóc gai? Crec en Déu o crec en mi?”. I no dubta a incloure un Parenostre per després acabar dient: “La gent diu que soc groller. Voldria que tots anéssim nus, que no hi hagués ni blanc ni negre, que no hi haguéssin normes”.


 
3. When Doves Cry (Purple Rain, 1984)
El disc Purple Rain és el més exitós de tota la carrera de Prince però també una de les seves indiscutibles obres mestres. En ell, Prince va apostar pel rock però, com acostumava a fer, amb transgressions al gènere. When Doves Cry, un dels seus primers hits internacionals amb un vídeo emblemàtic, i malgrat la seva melodia a primera vista fàcil, conté una genialitat musical interna ja que a darrera hora Prince va decidir eliminar la línia de baix, aconseguint així un efecte minimalista inaudit en una cançó comercial. La lletra és tan madura com poètica.

 

4. Darling Nikki (Purple Rain, 1984)
Una mostra de la hipersexualitat d’una part de la música de Prince és Darling Nikki, història de la seducció per part d’una dona empoderada i aficionada al sadomasoquisme a un noi molt més innocent, que tots imaginem que és el mateix Prince. El jove troba Nikki en el vestíbul d’un hotel “masturbant-se amb una revista”. La cançó va posar en alerta la comissió que vetllava per la moral dels joves americans, que aleshores estava presidida per Tipper Gore, esposa del que acabaria sent vicepresident americà, Al Gore. Finalment, no es va censurar el tema però un jutge va decidir que a partir d’aleshores els discos que poguessin ser susceptibles de lletres no aptes per als menors portessin una etiqueta especial. Encara existeix aquesta etiqueta. Quan la vegeu, penseu que la culpa és de Prince.

 

5. Purple Rain (Purple Rain, 1984)
En cap tria de cançons de Prince, pot faltar aquesta balada rock magistral, híbrida i heterodoxa, popular però gens fàcil, amb una lletra, de nou, ambigua, que tant es pot referir a un amor, una amistat o una relació que no pot ser. Enregistrada en la versió del disc en directe, Prince va convertir Purple Rain en tot un himne dels seus  concerts en viu, amb el colofó d’un sol de guitarra que li permetia demostrar en cadascuna dels centenars de vegades que la va tocar, que potser es tractava del més gran guitarrista viu que trepitjava la terra, amb permís de Santana i Eric Clapton.


 
6. The Dance Electric (Purple Rain De Luxe, 1984-2017)
Inclosa com a tema inèdit en l’edició de luxe de Purple Rain que es va publicar el 2017, The Dance Electric ha esdevingut un tema de culte entre els fans del cantant. Reprenent la temàtica apocalíptica de cançons com 1999, el missatge de la cançó és ben senzill: el món s’acaba, per tant no tenim altre remei que ballar i estimar-nos els uns als altres, res no importa més. Amb un ritme hipnòtic i repetitiu, i sota la percussió digital de la màquina Linn Lm-1, que acabaria sent un so marca de la casa, The Dance Electric és una de les cançons més ballables de Prince: 11 minuts de ritme rabiós, que anticipa la música electrònica posterior.

 

7. Sometimes It Snows in April (Parade, 1986)
Balada acústica, delicadíssima, aquesta petita joia ha esdevingut un himne postmortem per les al·lusions a la data del traspàs del cantant. Parla d’un abril trist a causa de la mort en plena joventut d’un amic molt estimat. “Algunes vegades desitjo que la vida no s’acabi mai, però ja diuen que les coses bones no duren, i que l’amor no és amor fins que ha passat”. Absència, pèrdua, enyor… van ser temes que Prince aniria repetint al llarg de la seva carrera com un mantra. I l’anècdota més brutal: Prince va escriure la cançó un 21 d’abril.


 
8. Sign of the Times (Sign of the Times, 1987)
Tots els temes del disc doble Sign of the Times tenen la mateixa qualitat, estem parlant d’una autèntica obra mestra. La cançó que dona títol al disc, musicalment dins dels temes més minimalistes de Prince, s’hauria d’etiquetar com una autèntica cançó protesta en què el músic carrega contra l’administració Reagan, al·ludeix a problemes medioambientals i sobretot anomena per primer cop en l’àmbit del pop una malaltia encara tabú en l’època, la sida.


 
9. If I Was Your Girlfriend (Sign of the times, 1987)
Una altra joia. Signat sota l’alter ego femení de Prince, Camille, aquest mig temps sensual és tot un símbol de la fluïdesa de gènere del cantant, també reivindicada sovint com un himne trans. Atenció al joc: Prince canta el seu amor a una noia, fent-se passar per una noia, i vol compartir amb ella la complicitat que sol haver entre noies. Més que una cançó d’amor, és una cançó d’exaltació de la intimitat i que acaba amb el poètic vers: “Intentarem imaginar quina aparença té el silenci”.

 
 
10. The Love We Make (Emancipation, 1996)
El triple disc Emancipation, injustament infravalorat, és un dels més eclèctics de tota la carrera de Prince i suposa el moment de trencament del cantant amb la companyia discogràfica Warner. Prince va celebrar la seva independència artística amb un treball amb temes de gèneres diversos, del jazz al pop, passant per l’electrònica. Podriem, doncs, haver triat  qualsevol dels 36 temes del treball però la superbalada The love we make, que Prince recuperaria amb mestria en els seus directes dels últims anys, és especialment emocionant en el seu al·legat antidroga i el seu missatge d’amor universal.


 
11. Crystal Ball (Crystal Ball, 1998)
El tema que obre el triple disc Crystall Ball és dels més experimentals de tota la carrera de Prince, prova de la seva versatilitat musical sense límits. Hi ha molt de psicodèlia, de Frank Zappa i de jazz avançat en aquest viatge d’11 minuts però bàsicament es tracta de pur Prince, absolutament lliure.


 
12. The Everlasting Now (The Rainbow Children, 2001)
The Rainbow Children és un disc de culte, no sense raó, per la seva gran qualitat, de cap a peus. Prince, acompanyat per la gran banda que l’acompanyava en aquella època però en un moment de forta crisi personal, elogia en el disc la seva conversió als Testimonis de Jehovà però malgrat la ideologia poc clara de tot plegat, musicalment, amb el jazz com a base, és un dels punts àlgids de la seva carrera. The Everlasting Now és el tema més conegut de tot el disc.


 
13. Baltimore (Hit N Run Phase Two, 2015)
En els dos últims anys de la seva vida, Prince va fer un clar retorn a les arrels afroamericanes, no només musicalment sinó també en la seva aparença personal i en la ferma reivindicació dels drets civils gairebé cada cop que feia una aparició pública. Fins i tot va confessar a una amiga, poc abans de morir, que estava disposat a ser el portaveu del moviment Black Lives Matter. Baltimore, inclosa en el seu últim disc, és una cançó feta en poques hores com a reacció per l’assassinat per part de la policia del jove Freddie Gray a Baltimore i que Prince va convertir en himne de les protestes contra aquesta injustícia. “Pau és més que l’absència de guerra. No pot haver justícia sinó hi ha pau”.


 
14. Revelation (Hit N Run Phase Two, 2015)
No calen gaires paraules per descriure una de les balades més potents de tota la carrera de Prince, que obria la porta a un so atmosfèric i net, que ja s’albirava en tot el seu magnífic últim treball. Una evolució que va quedar truncada amb la seva inesperada mort.

Comentaris

    Marçal77 Abril 21, 2018 7:53 pm
    Gràcies, Molt bona selecció. Com a fan de Prince, m’ha agradat llegir una llista de cançons diferent a l’habitual. Bastant d’acord amb la llista, per cert, tot i que de les últimes èpoques jo hagués destacat temes més funk: Stare, Black Sweat, el reboot d’Extraloveable o Big City (l’última cançó del seu últim disc). En tot cas, però, felicitats per la tria, és molt bona; pot fer canviar d’opinió al que associï Prince només a Kiss, Little Red Corvette i Sexy MF.
    carles font garcia Abril 29, 2018 3:44 pm
    obrire els ulls amb aquests 14 temes, gracies ‘again’ nomes l’explicacio ja paga la pena

Nou comentari