Abril de 1984

I aquesta cançó és el nostre dret a dir que no, que no

Arxivat a: Cançó, El piano


Vaig sortir del ventre de la meva mare
l’abril del mil nou-cents vuitanta-quatre.
Tres anys abans, l’exèrcit apuntava
la transitiva involució de les paraules.

També sóc fill d’una generació covarda,
d’antifeixistes que deixaven de ser-ho en democràcia,
que, amb ulls de cec i sense tenir tacte,
no van voler veure que és el feixisme l’únic que porta màscara.

I aquesta cançó és el nostre dret a dir que no, que no.
Mai no vendrem la llibertat.
I aquesta cançó és el nostre dret a dir que no, que no.
El nostre dia arribarà.

Sense permís, que jo tampoc sóc classista,
també diré que ens van deixar sense missatges.
I així hem crescut a prop del dubte, amb nous llenguatges.
Som el que som, part de la història sense pares.

Mai no hem votat les estructures que ens aguanten,
i els dies són els referèndums d’incertesa.
La realitat és com un plat servit a taula,
que ens fan menjar estigui fred o no ens agradi.

I aquesta cançó és el nostre dret a dir que no, que no.
Mai no vendrem la llibertat.
I aquesta cançó és el nostre dret a dir que no, que no.
El nostre dia arribarà.

I aquesta cançó és el nostre dret a dir que no, que no.
Mai no vendrem la llibertat.
I aquesta cançó és el nostre dret a dir que no, que no.
El nostre dia arribarà.

I aquesta cançó és el nostre dret a dir que no, que no.
Mai no vendrem la llibertat.
I aquesta cançó és el nostre dret a dir que no, que no.
El nostre dia arribarà.

Mai no vendrem la llibertat.
El nostre dia arribarà.
 

Nou comentari

Homes i dones del cap dret
Adeu, turons amics, adeu, rieres, / boscos d'alzines i de roures i fagedes
Més entrades...
Hem sobreviscut
14 fotografies de dones fortes i valentes que han superat el càncer de mama
Més entrades...