M’havien dit que la vida
no val per gran cosa.
Se’n va en un instant,
com es fonen les roses.

Que el temps no s’atura,
i no és més que un malson;
que aquesta tristesa
és el seu gran tresor.

M’havien dit que els dibuixos
que vam fer a la sorra
no són eterns,
se’n van amb les ones.

I sé que per molt
que m’arrenqui la pell,
serem un record
que es perd amb el vent.

Però hi ha algú que em va dir
que encara ets aquí.
Hi ha algú que em va dir
que els parles de mi.
I no sé què pensar.

M’havien dit que el destí
es burla de tot,
que mai dóna res
i ens veu com un joc.

Que el poder ser feliç
ho tenim a l’abast,
però s’escola entre els dits,
quan te n’has adonat.

Però hi ha algú que em va dir
que encara ets aquí.
Hi ha algú que em va dir
que els parles de mi.
I no sé què pensar.

Però qui va ser que em va dir
que encara m’estimes?
No ho puc recordar,
acabava la nit.

El seu rostre és confós,
sento encara la veu:
“Ella t’estima, és secret.
No diguis mai que t’ho he dit”.

Hi ha algú que em va dir
que encara ets aquí.
Hi ha algú que em va dir
que els parles de mi.
I no sé què pensar.

M’havien dit que la vida
no val per gran cosa.
Se’n va en un instant,
com es fonen les roses.

M’havien dit que el temps corre,
i no és res que un malson;
que aquesta tristesa
és el seu gran tresor.

On me dit que nos vies
ne valent pas grand chose.
Elles passent en un instant
comme fanent les roses.

On me dit que le temps
qui glisse est un salaud.
Que de nos chagrins
il s’en fait des manteaux.

Pourtant quelqu’un m’a dit
que tu m’aimais encore.
C’est quelqu’un qui m’a dit
que tu m’aimais encore.
Serait-ce possible alors?

On me dit que le destin
se moque bien de nous.
Qu’il ne nous donne rien
et qu’il nous promet tout

Paraît que le bonheur
est à portée de main.
Alors on tend la main
et on se retrouve fou.

Pourtant quelqu’un m’a dit
que tu m’aimais encore.
C’est quelqu’un qui m’a dit
que tu m’aimais encore.
Serait-ce possible alors?

Mais qui est-ce qui m’a dit
que toujours tu m’aimais?
Je ne me souviens plus
c’était tard dans la nuit.

J’entends encore la voix,
mais je ne vois plus les traits.
Il vous aime, c’est secret,
lui dites pas que je vous l’ai dit.

Tu vois quelqu’un m’a dit
que tu m’aimais encore
Me l’a-t-on vraiment dit?
Que tu m’aimais encore
Serait-ce possible alors?

On me dit que nos vies
ne valent pas grand chose.
Elles passent en un instant
comme fanent les roses.

On me dit que le temps
qui glisse est un salaud.
Que de nos tristesses
il s’en fait des manteaux.

Pourtant quelqu’un m’a dit
que tu m’aimais encore.
C’est quelqu’un qui m’a dit
que tu m’aimais encore.
Serait-ce possible alors?

Foto: lauren rushing

Nou comentari

El piano

La fe de Messiaen i Puccini, al Palau de la Música

Sortegem una entrada doble per veure tres grans obres dels dos compositors

Grauera

Que ens banyem en esta sort, / que si ens ve la por ballem amb ella

Esbrina

Com quan fèiem l'amor i sempre reies

L’orquestra on tothom hi pot tocar

La UVic ha impulsat un màster per fer arribar l'art a tot arreu

Passadís

La llum dibuixada

14 il·lustracions on la vida s'imagina a través de finestres il·luminades
Giorgio Morandi. Natura morta, 1953-1954 © Giorgio Morandi, VEGAP, Madrid, 2021

Giorgio Morandi, la ressonància infinita

La Pedrera fa un recorregut retrospectiu per l'obra del pintor i gravador italià
Vista de l'exposició que el MACBA dedica a l'obra de Teres Lanceta. Foto: Miquel Coll

La Nit i el Dia del MACBA

El museu obre les portes amb activitats especials durant dues jornades

Els actors del personatge

14 figures històriques i els intèrprets que els han dut al cinema