Aquell 6 de juliol del 1985

Revivim el concert de Lluís Llach al Camp Nou davant de cent mil persones

Arxivat a: Lluís Llach, El piano

El 6 de juliol del 1985 va haver-hi el concert de Lluís Llach al Camp Nou. El canal oficial de YouTube del cantant ha penjat l’emissió en directe de la segona part d’aquell concert. El vídeo, d’una hora i quart de durada, comença amb una peça dedicada al públic, Amor particular, i acaba amb la interpretació a cent mil veus d’Els Segadors: 


00:00  A l’estació
03:50  Amor particular
12:46  Companys, no és això
19:18  Lluís Llach parla de Catalunya i els Països Catalans
21:58  Viatge a Itaca
33:53  Lluís Llach amb Maria del Mar Bonet i Marina Rossell
36:24  Cant de l’enyor amb Maria del Mar Bonet i Marina Rossell
44:44  Laura
49:50  Mai no sabré
57:38  L’estaca
01:03:00  Cant de l’enyor
 

«Quan vaig acabar el concert del camp del Barça del 1985, davant de 100.000 persones, mentre la gent del meu entorn ho estava celebrant (vam guanyar no sé quants Guinness tontos, era una experiència única a Europa), jo vaig necessitar anar a veure com desmuntaven l’escenari, i fins que no va estar tot desmuntat no me’n vaig anar. Em va anar molt bé. En una situació tan privilegiada com la meva, no perdre el món de vista de vegades és difícil. Em diuen que actuo amb falsa modèstia. Doncs sí, fins i tot si és falsa, jo m’he d’obligar cada vegada a negar que sóc un gran cantant o un gran què-sé-jo. Durant quaranta anys he hagut d’esforçar-me cada dia per no creure-m’ho mai, i per no creure-m’ho sincerament, malgrat el reconeixement del públic. No nego que he estat capaç de fer alguna melodia o de sintetitzar en una lletra uns sentiments, però d’aquí a ser allò que la gent et fa percebre de tu mateix quan et declaren la seva admiració… Cada vegada que enceníem els llums en un teatre, veia que el públic em mirava amb uns ulls… Acabat el recital, valia la pena entrar al cotxe i tornar sol cap a caseta, adormit, amb gana, sentint-me sol, sense cap maneta per agafar. Era un exercici imprescindible per no creure’m un déu.»

Lluís Llach, entrevistat per Eva Piquer el maig del 2009.

 

Amb Maria del Mar Bonet al Camp Nou, aquell 6 de juliol. Foto: Arxiu

Comentaris

    Sali Juliol 6, 2016 10:55 pm
    M'ha encantat retrobar i recordar tants detalls. Jo també el recordaré sempre. Va ser emocionant. La vida col-lectiva i també la personal estaven fent massa girs com per oblidar-ho, encara que passin anys i més anys.
    Isabel Melenchon Juliol 7, 2016 12:08 am
    Dret a decidir ,un concert fantàstic
    Francesc verges i robert Juliol 7, 2016 1:00 am
    Mai lluis et sobrevalorem perque tu ets gran com un estel que ens guia amb tot el que fas i aprenem de tu sempre. Ets music ets poeta etsinterpret i sobre tot una persona senzilla. Em portes molts records i magrada la teva fermesa i com testimes catalunya! Vull veuret cantar!
    Anònim Juliol 7, 2016 10:23 am
    El recordo i el recordaré sempre. Em va marcar.
    Josep Ma. Agost 22, 2016 10:43 pm
    Un espectacle 100.000 vegades meravellós...se'ns esborronava la pell

Nou comentari

Joia
I per fi, el que em fa feliç, / ho tinc i vaig mar endins
Més entrades...
Foto: NeONBRAND
Vine a veure el pessebre
El Monestir de Pedralbes convida a gaudir els diorames de l'Associació de Pessebristes de Barcelona
Més entrades...