No sé com dir-te
que em crema ja massa l’espera.
Sobren paraules, mirades,
cerveses i festa.
Veig llum als teus ulls
que són foscos, color de la nit,
i són ells els que em diuen
el que els teus llavis no em saben dir.
No vull prometre
ni vull comprometre els teus somnis.
Però les coses no són tal com les imagines,
hi ha cops que tu sents que una força t’estira i te’n vas.
El passat és ple i el futur és buit,
i no hi ha res que passi si jo no ho escric,
només vull que ser teu per aquesta nit
i néixer al teu costat demà al matí.
Diuen que cada nou dia és una nova vida,
que la llum del matí guarirà aquesta nova ferida,
i les coses seran com van ser unes vides abans.
Perquè no seré jo qui manegui el destí,
que tu creus que a la fi
vas trobar-te amb el teu marit.
I és que jo no entenc per què tanta gent?
Dels desitjos fa somnis, però no s’atreveix.
Potser és cert que hi ha cops en què jo mateix
no goso a fer el que faig aquesta nit.
Però el passat és ple i el futur és buit
i les coses no passen si no les escric.
Només vull que ser teu per aquesta nit
i néixer al teu costat demà al matí.
I néixer el teu costat aquesta nit.
