Aquest dia vol passar
com un autobús buit
que ningú voldrà agafar,
que ningú voldrà agafar.

I serà molt avorrit,
jo voldria que fos ahir
i posar-nos a jugar,
que serà més divertit
que posar-nos a pensar
que el dia es un autobús
que no porta ningú.

Però si tu estàs al meu costat
i em vols dir:
Com pot ser que estiguis trist
tenint-me aquí?

Tots els dies l’autobús
que agafem
s’anirà omplint de llum
i de gent.

Però si encara no estàs llest
per marxar,
o vols seguir el teu camí;
jo estaré
en un banc,
a la parada següent,
esperant.

Foto: Lydia Metral / Facebook Nico Roig

Nou comentari

El piano

Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Last Dance

It's my last chance/ For romance tonight
Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

La Gymnopédie de Satie

Escoltem una de les peces més conegudes del compositor francès

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix