Avec le temps (Amb el temps) és una cançó que Léo Ferré (Mònaco, 24 d’agost de 1916 – Castellina in Chianti, 14 de juliol de 1993) va escriure el 1969 i va enregistrar el 1970. L’escoltem interpretada per ell i, en català, per Xavier Ribalta.


Avec le temps,
avec le temps, va, tout s’en va.
On oublie le visage et l’on oublie la voix.
Le coeur, quand ça bat plus, c’est pas la peine d’aller
chercher plus loin, faut laisser faire et c’est très bien.

Avec le temps,
avec le temps, va, tout s’en va.
L’autre qu’on adorait, qu’on cherchait sous la pluie.
L’autre qu’on devinait au détour d’un regard.
Entre les mots, entre les lignes et sous le fard
d’un serment maquillé qui s’en va faire sa nuit,
avec le temps, tout s’évanouit.

Avec le temps,
avec le temps, va, tout s’en va.
Même les plus chouettes souvenirs, ça t’as une de ces gueules.
À la Galerie je farfouille dans les rayons de la mort
le samedi soir, quand la tendresse s’en va toute seule.

Avec le temps,
avec le temps, va, tout s’en va.
L’autre à qui l’on croyait pour un rhume, pour un rien,
l’autre à qui l’on donnait du vent et des bijoux,
pour qui l’on eût vendu son âme pour quelques sous
devant quoi l’on se traînait comme traînent les chiens.
Avec le temps, va, tout va bien.

Avec le temps,
avec le temps, va, tout s’en va.
On oublie les passions et l’on oublie les voix
qui vous disaient tout bas les mots des pauvres gens.
Ne rentre pas trop tard, surtout ne prends pas froid.

Avec le temps,
avec le temps, va, tout s’en va.
Et l’on se sent blanchi comme un cheval fourbu,
et l’on se sent glacé dans un lit de hasard,
et l’on se sent tout seul peut-être mais peinard,
et l’on se sent floué par les années perdues.
Alors, vraiment,
avec le temps on n’aime plus.


És amb el temps,
és amb el temps que tot se’n va,
i oblidem el semblant com oblidem la veu.
Al cor quan ja no bat, no val l’esforç d’anar
buscar més lluny, cal deixar fer i està molt bé.

És amb el temps,
és amb el temps que tot se’n va,
l’altre que sota un xàfec hem buscat pels ravals,
l’altre que hem intuït al tombant d’un esguard,
enmig dels mots, potser entre línies, sota el vell
jurament maquillat que se’n va a fer la nit.
Quan passa el temps tot s’esvaeix.

És amb el temps,
és amb el temps que tot se’n va,
i els més tendres records ja no volen dir res.
A can tria i remena, a la secció de la mort,
m’hi trobareu quan la tendresa sola se’n va.

És amb el temps,
és amb el temps que tot se’n va,
l’altre a qui fèiem cas sols per un refredat,
l’altre a qui vàrem donar vent i joies i sang,
per qui et venies l’ànima a baix preu,
per qui t’arrossegaves com s’arrossega un gos,
bandarra.

És amb el temps que tot va bé.
És amb el temps,
és amb el temps que tot se’n va,
i oblidem les passions i les veus han callat,
les que et deien fluixet aquells mots tan banals:
“No tornis massa tard, que no t’agafi fred.”

És amb el temps,
és amb el temps que tot se’n va,
i et sents vell i cansat com un cavall cruixit
i et sents ert i glaçat en un llit trist d’atzar,
i et sents potser molt sol però tranquil,
i sents que els anys perduts lentament t’han robat.
És amb el temps,
és amb el temps, que tot se’n va.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Glòria Farrés a juliol 15, 2021 | 10:12
    Glòria Farrés juliol 15, 2021 | 10:12
    És la cançó més trista del món... i és magnífica!

Nou comentari

El piano

Comparteix

La nova cançó de Joan Dausà

Sortegem 3 entrades dobles per la festa de presentació a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm
Comparteix

The Look of Love

Nina Simone, Dionne Warwick i Diana Krall canten la cançó popularitzada per Dusty Springfield
Comparteix

Jove per sempre

Que sempre facis coses per als altres i deixis que ells les facin per a tu
Comparteix

Bob Dylan, només ho sap el vent

Per quants camins l'home haurà de passar/ abans que arribi a ser algú?

Passadís

Comparteix

Les mans del metro de Nova York

14 fotografies que retraten gestos, guants i dits durant un trajecte subterrani
Comparteix

Paraules (úniques) d’amor

14 dibuixos descriuen mots singulars d'arreu del món relacionats amb l'art d'estimar
Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor

Comparteix