Bella ciao

Bella ciao va ser el símbol de la lluita del poble italià contra la barbàrie nazifeixista. Lluny d’envellir i de caure en l’oblit, aquesta cançó ha esdevingut amb el pas dels anys un himne contra qualsevol ocupació, dictadura, opressió política i social.

Cantada en més de quinze idiomes, avui en dia és patrimoni universal dels pobles i de les places del món. Un cant global i èpic que desafia el poder i celebra, amb la melodia i el ritme, la vida.

Des de la Grècia de Syriza fins al moviment Occupy Wall Street de Nova York; des de París fins a Istanbul i Gaza, passant per Ucraïna, Espanya i Síria; sempre hi ha algú que entona Bella ciao per espantar les pors i demanar en veu alta el dret a ser lliures.

Una mattina mi son svegliato,
o bella ciao bella ciao bella, ciao, ciao, ciao,
una mattina mi son svegliato,
e ho trovato l’invasor.

O partigiano portami via,
o bella ciao bella ciao bella ciao, ciao, ciao,
o partigiano portami via,
ché mi sento di morir.

E se io muoio da partigiano,
o bella ciao bella ciao bella, ciao, ciao, ciao,
e se io muoio da partigiano,
tu mi devi seppellir.

E seppellire lassù in montagna,
o bella ciao bella ciao bella ciao, ciao, ciao,
e seppellire lassù in montagna,
sotto l’ombra di un bel fior.

E le genti che passeranno,
o bella ciao bella ciao bella ciao, ciao, ciao,
e le genti che passeranno,
mi diranno: che bel fior!

È questo il fiore del partigiano,
o bella ciao bella ciao bella ciao, ciao, ciao,
è questo il fiore del partigiano,
morto per la libertà.


Per altra banda, Marina Rossell n’interpreta a Cançons de la resistència i al costat de Manel una adaptació al català feta per Josep Tero. En aquest cas, es refereix a les dones treballadores dels camps d’arròs d’Itàlia que es van revoltar contra els seus patrons.

M’he alçat ben d’hora, de matinada,
oh, bella, ciao, bella, ciao, bella, ciao, ciao, ciao.
M’he alçat ben d’hora, de matinada,
i m’he topat amb l’enemic.

Porta’m on vagis, tu, partisana,
oh, bella, ciao, bella, ciao, bella, ciao, ciao, ciao.
Porta’m on vagis, tu, partisana,
ans que em mori sola aquí.

I si em moria entre els teus braços,
oh, bella, ciao, bella, ciao, bella, ciao, ciao, ciao.
I si em moria, entre els teus braços,
obre un sot i enterra-m’hi.

Un sot a l’ombra d’algun dels arbres,
oh, bella, ciao, bella, ciao, bella, ciao, ciao, ciao.
Un sot a l’ombra d’algun dels arbres
que floreixen cada abril.

I aquells que passin, prop del meu arbre,
oh, bella, ciao, bella, ciao, bella, ciao, ciao, ciao.
I aquells que passin prop del meu arbre
es recordaran de mi.

Que a sota l’ombra d’aquest bell arbre,
oh, bella, ciao, bella, ciao, bella, ciao, ciao, ciao,
hi jeu l’amor d’una partisana morta per la llibertat.
Hi jeu l’amor d’una partisana morta per la llibertat.