Han passat ja molts anys des del primer cop
que jo a tu et vaig veure,
recordar no es difícil,
difícil va ser tenir-te al meu costat.
Ella no és impossible
com deia aquella cançó:
qui espera desespera
però si aguanta, ho pot tenir tot.
I és que al despertar,
han passat uns anys
tu ho eres tot
no sabia com tocar-te
com tenir-te i respirar-te.
Jo no puc seguir així
el que no pot ser no serà,
passen els mesos no et veig mai,
has fugit o t’he imaginat?
Diuen que l’amor no és difícil,
això potser ho vas dir tu,
tan fàcil com dues mirades que
es troben quan el destí ho va manar.
No saps que costa molt esperar
imagina’t tu al meu costat,
vaig tocar el cel quan em vas dir
que no podies respirar sense mi.
Ara he de dir-te que dins el meu cor
tot hi molt de desitjar-ho,
no hi cabien les paraules
que ara surten confesant el meu amor.
Quan soc dintre de tu
i tu ets a sobre de mi
sento que tot el que vaig somiar vola
cap a un cel blau.
Però potser l’amor i la llibertat
són notes d’una harmonia
dissonant i malsonant
que ha oblidat el pas del anys caminaré
cap a un altre costat
el que no pot ser no serà,
viure i patir no és el mateix per mi
doncs l’amor no és la guerra
jo no ho vull així.
Potser que jo sí vulgui i no vulguis tu
que no vegi que ja t’he perdut.
T’he estimat sempre i sempre voldré
saber de tu, saber que et va bé.
El que vas somiar
saps que no ho seré mai.
La meva sang no és blava,
no, no, no perquè soc humà.
