La boira del matí és una adaptació de The Foggy Dew, una cançó popular sobre l’Easter Uprising, la revolta que va precedir la declaració d’independència d’Irlanda del 1919. Aquesta cançó mostra l’èpica d’una rebel·lió que va tenir lloc durant la setmana de Pasqua i que s’ha convertit en tot un himne de la causa irlandesa i en un referent en molts moviments de reivindicació nacional.
L’alçament va ser organitzat per part de republicans irlandesos amb l’objectiu d’acabar amb el domini britànic a l’illa, aprofitant que el Regne Unit es trobava immers en la Primera Guerra Mundial. Va començar el dilluns de Pasqua (el 24 d’abril) i es va allargar durant sis dies, durant els quals membres de diferents germandats republicanes, voluntaris, activistes i fins i tot un petit exèrcit ciutadà van ocupar diversos emplaçaments del centre de Dublín i van proclamar la República Irlandesa.
La superioritat numèrica i d’artilleria de l’exèrcit britànic es van imposar i finalment va obligar els líders de la revolta a acceptar una rendició incondicional el 29 d’abril. La major part d’ells van ser executats després de judicis marcials, però els fets d’aquells dies van aconseguir tornar a situar el republicanisme al capdavant de la política irlandesa i donar visibilitat internacional a aquesta causa. Tres anys més tard, el 21 de gener de 1919, es declarava la independència de la República d’Irlanda.
L’autor de la cançó original és Charles O’Neal i ha estat versionada per molts grups irlandesos com ara The Dubliners, Sinéad O’Connor o els Wolfe Tones. El fil d’Ariadna (Quim Benavent i Arnau Giordani) és el primer grup català que l’ha versionada a partir de l’adaptació al català que n’ha fet Olga Suanya.
Un dilluns del mes d’abril, fent camí cap al mercat
Pel pont vell que portava a la ciutat
Grups d’homes marxant amb el cap ben alt
Amb pas ferm em passaven pel davant
Ni gaites ni tambors, eren joves sense por
En silenci avançaven decidits
Quan al riu va ressonar el repic del campanar
Travessant la boira del matí
Després de segles d’enganys i de precs mai escoltats
La venjança els cremava a les mans
Honrant les veus dels seus avantpassats
Que cridaven: justícia i llibertat
En defensa de l’honor i la pàtria del seu cor
amb coratge, encaraven l’enemic
Els seus noms mai oblidats i per sempre recordats
Travessant la boira del matí
Passats dies de combat, orgullosos van hissar
La bandera del seu poble maltractat
S’estimaven més morir sota el cel del seu país
Que no viure sota el jou del rei veí
De sobte en la foscor, tempesta de plom i foc
Des de lluny se sentien els seu crits
Quan les bales dels soldats van ploure sense pietat
Travessant la boira del matí
En caure l’últim valent un xiscle sord creuà el cel
Les campanes ressonaren contra el vent
En record del trist destí de tots els que van morir
En la lluita d’aquells sis dies d’abril
Observats per tot el món, aquells màrtirs de l’honor
Engendraven d’una causa la llavor
La flama de llibertat que per sempre ens guiarà
Travessant la boira del matí
As down the glen one Easter morn
To a city fair rode I
There armed lines of marching men
In squadrons passed me by
No fife did hum, no battle drum
Did sound its dred tattoo
But the Angelus bells o’er the Liffey’s swell
Rang out through the foggy dew
Right proudly high over Dublin town
They hung out the flag of war
‘Twas better to die ‘neath an Irish sky
Than at Suvla or Sud el Bar
And from the plains of Royal Meath
Strong men came hurrying through
While Brittania’s huns with theirlong-range guns
Sailed in through the foggy dew
‘Twas Brittania bade our wild geese go
That small nations might be free
But their lonely graves are by Suvla’s waves
On the shore of the gray North Sea
But had they died by Pearse’s side
Or fought with Cathal Brugha
Their names we would keep where the Fenians sleep
‘Neath the shroud of the foggy dew
But the bravest fell, and the requiem bell
Rang mournfully and clear
For those who died that Eastertide
In the springing of the year
And the world did gaze in deep amaze
At those fearless men, but few
Who bore the fight that freedom’s light
Might shine through the foggy dew
Foto: Luca Rossato
1
0
