Foto: Estrella Damm


Un diumenge a la tarda a la platja de Bogatell, el sol cau, famílies amb els més menuts jugant a la sorra i Joan Miquel Oliver que enfila cançó rere cançó. El cantant mallorquí comença la segona tanda de concerts a l’escenari de la Damm per celebrar la Mercè d’enguany.

El grup de samba dissimulat –tal com ell es defineix– que més aviat va cap als tocs elèctrics i futuristes canta cançons del nou disc Atlantis, però també Bombón mallorquín, Surfistes en càmera lenta, Flors de Cactus, Final feliç o Lego, que ens fa creure que encara és estiu mentre ballem descalces.

Mishima, que ens fa cantar “votarem” en comptes de “follarem” a L’olor de la nit, és el segon grup que puja dalt l’escenari. La banda ha tornat a entonar Sant Pere, ja que el moment és oportu, diu Carabén. Mentre el públic –ara ja més adult– cantem “demà ens pertany i demà és per tu i per mi” o un remix entre Tornaràs a tremolar i La forma d’un sentit. La nit arriba, els focus agafen protagonisme i les cançons del nou disc deixen pas a Els vespres verds, Un tros de fang o El camí més llarg. La platja es va omplint.

A les onze és el torn de Sopa de Cabra, el grup de Girona que fa vibrar el públic – finalment una mescla entre adults i nens, molts a sobre d’espatlles– a ritme d’himnes com Camins, El boig de la ciutat, El far del sud o Si et quedes amb mi. Sense deixar de saludar amb el mític “Bona nit, malparits!”, els Sopa deixen pas a mig concert a una pancarta on es llegeix “democràcia” i fan esment a l’agressió de grups neonazis a la presidenta de les Corts d’Aragó. El concert més polític dels tres acaba amb L’Empordà, que es rep amb els braços enlaire i les mans obertes.

Des de les set de la tarda a quarts d’una de la matinada, el Bogatell s’ha omplert fent veure que la tardor no ha arribat encara, per celebrar una Mercè més política i continuar cantant en català. Tot i això, en els sis concerts que ha acollit l’escenari aquest cap de setmana, no hi hem vist ni una sola dona.

Nou comentari

El piano

Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Last Dance

It's my last chance/ For romance tonight
Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

La Gymnopédie de Satie

Escoltem una de les peces més conegudes del compositor francès

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix