Bona nit, malparits!

Joan Miquel Oliver, Mishima i Sopa de Cabra protagonitzen la segona nit al Bogatell

Foto: Estrella Damm


Un diumenge a la tarda a la platja de Bogatell, el sol cau, famílies amb els més menuts jugant a la sorra i Joan Miquel Oliver que enfila cançó rere cançó. El cantant mallorquí comença la segona tanda de concerts a l’escenari de la Damm per celebrar la Mercè d’enguany. 

El grup de samba dissimulat –tal com ell es defineix– que més aviat va cap als tocs elèctrics i futuristes canta cançons del nou disc Atlantis, però també Bombón mallorquínSurfistes en càmera lentaFlors de CactusFinal feliç Lego, que ens fa creure que encara és estiu mentre ballem descalces.

Mishima, que ens fa cantar “votarem” en comptes de “follarem” a L’olor de la nit, és el segon grup que puja dalt l’escenari. La banda ha tornat a entonar Sant Pere, ja que el moment és oportu, diu Carabén. Mentre el públic –ara ja més adult– cantem “demà ens pertany i demà és per tu i per mi” o un remix entre Tornaràs a tremolar i La forma d’un sentit. La nit arriba, els focus agafen protagonisme i les cançons del nou disc deixen pas a Els vespres verdsUn tros de fang o El camí més llarg. La platja es va omplint. 

A les onze és el torn de Sopa de Cabra, el grup de Girona que fa vibrar el públic – finalment una mescla entre adults i nens, molts a sobre d’espatlles– a ritme d’himnes com CaminsEl boig de la ciutatEl far del sud o Si et quedes amb mi. Sense deixar de saludar amb el mític “Bona nit, malparits!”, els Sopa deixen pas a mig concert a una pancarta on es llegeix “democràcia” i fan esment a l’agressió de grups neonazis a la presidenta de les Corts d’Aragó. El concert més polític dels tres acaba amb L’Empordà, que es rep amb els braços enlaire i les mans obertes.

Des de les set de la tarda a quarts d’una de la matinada, el Bogatell s’ha omplert fent veure que la tardor no ha arribat encara, per celebrar una Mercè més política i continuar cantant en català. Tot i això, en els sis concerts que ha acollit l’escenari aquest cap de setmana, no hi hem vist ni una sola dona. 

Nou comentari

Diamants
El mapa dels meus astres / si mai estic perdut
Més entrades...
Quan Robert Capa va retratar la guerra a Aitona
Hi havia arribat com a fotoperiodista de la darrera ofensiva de l'exèrcit republicà a Catalunya
Més entrades...