Ha plogut sobre el meu cap,
hi ha crescut herba molt fresca.
He sortit a passejar
la testa florida i verda.
Perquè també s’hi han fet flors,
com si jo fos una gerra.
Després ha sortit el sol
i he sentit l’olor de terra.
Fixa’t jo, quin cap més verd,
quina enveja, quina enveja!
Papallones i ocellets
s’hi posen, i les abelles.
Fixa’t jo, quin cap més verd,
quina enveja, quina enveja!
El vent m’ha dut grans de blat
i com que ja és primavera,
les espigues s’han llevat
per damunt dels brins de l’herba.
I han cobert les flors del foc,
car també han crescut roselles.
I per fer-me un cap tot d’or
el sol m’ha pansit la gespa.
Fixa’t jo, quin cap més groc,
quina enveja, quina enveja!
Papallones i ocellots
s’hi posen, i les abelles.
Fixa’t jo, quin cap més groc,
quina enveja, quina enveja!
L’estiu m’ha dut la calor
i ha arribat el temps de sega.
He anat a cal segador,
vinc perquè em segueu la testa.
Podeu segar tot el blat,
però per res ni una rosella.
I he sortit al carrer gran,
amb la testa ben vermella.
Fixa’t jo, quin cap vermell,
quina enveja, quina enveja!
Papallones, grans ocells
s’hi posen, i les abelles.
Fixa’t jo, quin cap vermell,
quina enveja, quina enveja!
Oh, quina enveja em tens!
Oh, quina enveja em tens!
Oh, quina enveja em tens!
Les roselles s’han pansit,
la tardor no té donzelles.
I els meus cabells blancs i fins
m’han omplert de nou la testa.
L’hivern m’ha cobert de neu,
m’ha robat les flors i l’herba.
I el fred m’ha fet presoner
amb el cap blanc com la pedra.
Fixa’t jo, quin cap més blanc,
quina enveja, quina enveja!
Ni papallones ni ocells
s’hi posen, ni les abelles.
On és la pluja, on és?
On és el blat, on és l’herba?
On és la pluja, on és?
