Cançó d’amor

que he fet tantes cançons/ amagant veritats/ sota un joc de paraules



Si avui parlo d’amor 
és per dir-vos, potser 
sense força ni traça, 
que he fet tantes cançons 
amagant veritats 
sota un joc de paraules. 
És potser per això 
que me cal dir-ho ara. 

Parlaré de les lleis 
que fan del nostre cos 
tan grollera mentida, 
que potser caldrà dir 
que les lleis han confós 
plusvàlua amb família. 
Potser no tinc raó, 
potser tu, potser jo. 

I parlaré d’aquells 
per als qui el cos és presó 
de passions condemnades, 
i en un llit clandestí, 
quan per fi ve la nit, 
amagats s’amanyaguen. 
No sé si tinc raó, 
potser tu, potser jo. 

L’amor és el plaer 
gratuït i sincer 
d’un joc ple de frisances, 
un poema de pells 
on el sexe és l’accent 
d’un senzill llenguatge. 
No sé si tinc raó, 
potser tu, potser jo. 

Si avui parlo d’amor 
és per dir-vos, potser 
sense força ni traça, 
que faré mil cançons 
amagant veritats 
sota un joc de paraules. 
És només per això 
que me cal dir-ho ara. 

(1977)
 

Foto: William Hamon

Nou comentari

Diamants
El mapa dels meus astres / si mai estic perdut
Més entrades...
Clara Sáez
Una porta a l'art
14 il·lustracions de Clara Sáez, una de les il·lustradores convidades per ArticketBCN
Més entrades...