Durant el confinament, Ferran Palau ha escrit, gravat (al menjador de casa seva) i publicat Cel clar, una cançó que parla del que l’allibera i el consola en un moment com aquest. En veiem el videoclip, també casolà, fet a partir de vídeos enregistrats amb la seva família.
Què faig si m’ofega la calma?
Necessito explicar-t’ho a tu.
Me’n vaig però no puc anar gaire lluny.
Cel clar, surto fora de casa
que cau a trossos al meu damunt.
Perdut acostumo a trobar-te a tu.
Cel clar, te m’acostes a contrallum,
tancat m’imagino la platja.
Perdut acostumo a trobar-te a tu.
Em quedes tu,
em quedes tu.
Què faig quan m’obliga la pausa?
Necessito mirar-te als ulls.
Ja saps que tu em dones tot el que vull.
Cel clar, surto fora de casa
que cau a trossos al meu damunt.
Perdut acostumo a trobar-te a tu.
Cel clar, te m’acostes a contrallum,
tancat m’imagino la platja.
Perdut acostumo a trobar-te a tu.
Cel clar, te m’acostes a contrallum,
tancat m’imagino la platja.
Perdut acostumo a trobar-te a tu.
Em quedes tu,
em quedes tu.
Foto: Ferran Palau i Louise Sansom
0
0
