Crida’m

Digue'm que em veus al fons des ulls,/ que encara hi soc


Recorda’m que quan et vegi no passi de llarg;
que la meva pell sigui aquella de fa uns anys.
Digue’m que no tingui por quan m’espanto,
que segueixi sent el que canto;
que no m’aturi.
 
I digue’m que cregui en tot el que dubto,
que no per tot tenim respostes.
I sobretot…
 
Crida’m avui allò
que soc allò que visc.
Crida’m avui qui soc
per si no em reconec,
qui soc per si jo no em veig.
Qui soc?
 
Recorda’m que el camí que prenc l’he triat jo;
que torni a somriure quan pensi en tot allò.
Digue’m que és normal perdre l’equilibri,
que la solitud no és perversa;
la pell ens crida.
 
Digue’m que em busqui fins a l’últim dia.
Que no, que ningú no és perfecte.
I sobretot…
 
Crida’m avui allò que soc, allò que visc.
Crida’m avui qui soc per si no em reconec.
Qui soc per si jo no em veig.
Qui soc?
 
Digue’m que em veus al fons des ulls,
que encara hi soc.
I que els meus ossos encara són transparents.
I que no ha passat el temps.
I que no ha passat el temps.
 

Nou comentari

Un ramito de violetas
A veces sueña y se imagina/ cómo será aquél que tanto la estima
Més entrades...
I el plaer de les dones?
14 dibuixos de Lyona sobre els tabús, la ignorància i la pressió masclista que reben les dones
Més entrades...