La dansa del sabre

Quan escoltàvem per la ràdio
el vot de la investidura
amb tricorni i metralleta
treu el cap la dictadura
i ens quedem esparverats… garratibats.
Quin cobriment que va agafar-nos
quin espant i quin canguelo
quan la veu enrogallada
va cridar “todos al suelo” començant a disparar… ratatatà.

Llavors ens diuen que a València
per acabar de fer la guitza
va la cosa adelantada
i un catxondo els hi organitza
unes falles pel febrer… Ai quin merder!
Ja ens veiem tots altra vegada
ballant la dansa del sabre
que si algú no se’n recorda
és la dansa més macabra
de les que es fan i es desfan… Oi tant!

Llavors, quina nit, quina nit!
Estàvem amagats sota el llit,
però amb serenitat
i amb el cul apretat,
no en poséssim pas nerviosos!
Tranquil, Jordi, tranquil,
que és la Guàrdia Civil
tu tranquil.
Ai, mama, por!

I se’ns donava la consigna
demà tots cap a la feina
“porque aquí no pasa nada”,
segadors, no esmoleu l’eina
que podríem prendre mal… en general

I sobretot, serenitat!
Però si guanya el del mostatxo
valdrà més estar borratxo
i deixar-se de punyetes
corre, agafa les maletes
i no paris fins a Perpinyà… Ja s’ho farà!
I l’endemà quan va arreglar-se,
quina cosa més estranya
fins i tot els més escèptics
tots cridaven “Viva España
i viva la Constitución”… mira per on!

I visca el rei… ves quin remei!

I és que no saps mai
de qui carai has de refiar-te
si serà per bé o per mal,
però ben segur que mai més res no serà igual.

Foto: Manuel Pérez Barriopedro / EFE/ World Press Photo