Desafinat

Només així no podràs parlar del meu amor/ Que és el més gran que mai podràs trobar, saps

L’any 1959 Joan Gilberto va publicar Chega de Saudade, el seu primer àlbum, que es considera el primer també de la bossa nova. La cançó que obria la segona cara era tota una declaració d’intencions: Desafinado, una peça que Tom Jobim i Newton Mendonça van escriure com a resposta a les crítiques dels puristes a aquella nova manera de barrejar samba amb espurnes de jazz que començava a escampar-se pel sud de Rio de Janeiro. Desafinado s’ha convertit en un clàssic, i se n’han fet un munt de versions. Per al VOSC n’hem triat una de recent i ben propera, la que Rita Payés i la banda d’Andrea Motis i Joan Chamorro van interpretar al Jamboree el juliol de 2014. Aquí Motis no canta, toca la trompeta, Chamorro el contrabaix, Ignasi Terraza el piano, Josep Traver la guitarra i Esteve Pi la bateria, i se’ls afegeix també el saxo de Scott Hamilton, tots acompanyant la veu d’una Rita Payés que, amb tot just quinze anys i abraçada al seu trombó, fa una interpretació deliciosa de la cançó.

 


Desafinat

Si tu em dius que desafino amor
Això em provoca un immens dolor
Només els privilegiats tenen una oïda com la teva
Jo amb prou feines tinc el que Déu em va dar
Si tu t’entestes a qualificar
La meva conducta d’antimusical
Tot i que menteixi t’ho he de discutir
Que això és bossa nova i és molt natural
El que tu no saps ni tan sols t’imagines
És que els desafinats també tenen un cor

Vaig retratar-te amb la meva Roleiflex
Revelant la teva enorme ingratitud
Només així no podràs parlar del meu amor
Que és el més gran que mai podràs trobar, saps
Tu amb la teva música has oblidat allò essencial
Que dins del pit dels desafinats
Al fons del pit batega callat
Que dins del pit dels desafinats
També hi batega un cor

 

Foto: Ferran Romeu



Versió original

Desafinado


Se você disser que eu desafino amor
Saiba que isso em mim provoca imensa dor
Só privilegiados têm ouvido igual ao seu
Eu possuo apenas o que Deus me deu
Se você insiste em classificar
Meu comportamento de anti-musical
Eu mesmo mentindo devo argumentar
Que isto é bossa-nova, isto é muito natural
O que você não sabe nem sequer pressente
É que os desafinados também têm um coração

Fotografei você na minha Roleiflex
Revelou-se a sua enorme ingratidão
Só não poderá falar assim do meu amor
Que ele é o maior que você pode encontrar, viu
Você com sua música esqueceu o principal
Que no peito dos desafinados
No fundo do peito bate calado
Que no peito dos desafinados
Também bate um coração

Jobim/Mendonça (1959)

Comentaris

    Mercè B.B. Juliol 24, 2016 10:20 am
    M'encanta!!! Sona preciós!!!

Nou comentari

Manuel Forcano
I dins el pit / el vol d'un ocell a qui ha defallit sota les ales / l'aire
Més entrades...