L’home del sac des de la torre del Mal
amenaçava les urnes.
Cues de gent com no s’havia vist mai,
mentre saltaven espurnes.
Fèiem força sota un estel,
camí del somni més gran.
L’esperança és l’últim que es perd,
germans.
Tanta va ser la nostra prova d’amor,
que no podien sotmetre’ns.
Deien que no, que no juguéssim amb foc,
que ens tornarien a vèncer.
Vam entendre que era el moment,
calia un pas endavant.
A la victòria sempre s’hi va lluitant.
Dies de glòria, dies de llum,
a punt, a punt d’arribar.
Cridarem, cridarem més fort que mai.
Tenim a quatre passes la llibertat.
Dies de glòria, dies de llum,
mirant un cel estrellat
perquè som, perquè som
un poble bategant.
Érem i som una de tantes nacions
amb voluntat de ser lliures.
Veles i vents acompanyaven un nom:
revolució dels somriures.
Vam emprendre el nostre destí
ben agafats de les mans.
Fent història sempre amb lo cap ben alt.
Dies de glòria, dies de llum,
a punt, a punt d’arribar.
Cridarem, cridarem més fort que mai.
Tenim a quatre passes la llibertat.
Dies de glòria, dies de llum,
mirant un cel estrellat
perquè som, perquè som
un poble bategant.
Dies de glòria, dies de llum,
a punt, a punt d’arribar.
Cridarem, cridarem més fort que mai.
Tenim a quatre passes la llibertat.
Dies de glòria, dies de llum,
mirant un cel estrellat
perquè som, perquè som
un poble bategant.
