Johnny Cash va néixer el 26 de febrer de 1932 a Arkansas i va morir el 12 de setembre de 2003 a Tennessee. Recordem el cantant i compositor estatunidenc escoltant com va versionar una cançó profunda: Hurt, de Nine Inch Nails. I ho fem llegint-ne la traducció al català, adaptada per Jesús Lana.

 


Avui em vaig fent mal
aviam si encara sento.
Em centro en el dolor,
només això és real.
L’agulla obre un forat,
fiblada familiar 
que vol matar-ho tot.
Però no oblido res.
 
En què m’he convertit?
dolç amic meu.
Tothom que conec
acaba marxant, al final.
I podries tenir-ho tot,
el meu imperi de brutícia.
Jo et decebré,
et faré patir.
 
Duc la corona d’espines[1]
en el meu tron de farsant,
farcit de plans desfets
que no puc esmenar.
Sota les llànties del temps,
els sentiments s’esvaeixen.
Tu ets algú altre,
jo encara sóc aquí.
 
En què m’he convertit?
dolç amic meu.
Tothom que conec
acaba marxant, al final.
I podries tenir-ho tot,
el meu imperi de brutícia.
Jo et decebré,
et faré patir.
 
Si pogués tornar a començar
a milions de milles d’aquí.
Sabria com sortir-me’n,
trobaria un camí.


[1] Corona de merda «Crown of shit» a la cançó original de Trent Reznor, de Nine Inch Nails.
  
 

Foto: Markus Goller




Hurt
 
I hurt myself today
To see if I still feel
I focus on the pain
The only thing that’s real
The needle tears a hole
The old familiar sting
Try to kill it all away
But I remember everything
 
What have I become
My sweetest friend
Everyone I know goes away
In the end
And you could have it all
My empire of dirt
I will let you down
I will make you hurt
 
I wear this crown of thorns
Upon my liar’s chair
Full of broken thoughts
I cannot repair
Beneath the stains of time
The feelings disappear
You are someone else
I am still right here
 
What have I become
My sweetest friend
Everyone I know goes away
In the end
And you could have it all
My empire of dirt
I will let you down
I will make you hurt
 
If I could start again
A million miles away
I would keep myself
I would find a way

Nine Inch Nails, 1994 – Versió de Johnny Cash, 2002

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a setembre 12, 2016 | 18:09
    Anònim setembre 12, 2016 | 18:09
    Una de les cançons més tristes que he escoltat, m'encanta. Que algú em corregeixi, diria que la cançó original de NIN no anava sobre el pas del temps sinó sobre l'heroïna.
  2. Icona del comentari de: Jaci a setembre 12, 2016 | 20:20
    Jaci setembre 12, 2016 | 20:20
    És una versió meravellosa de la cançó. La podem trobar al Cd; American IV, the man comes around. El productor Rick Rubin va proposar a Cash, quan aquest estava en èpoques baixes, de fer unes gravacions noves amb les cançons que ell volgués...Cash dubtà en un principi, però quan el productor li va dir que ell només cantés i toqués la guitarra ho va tirar endavant fent sis discs molt bons quan li quedaven pocs mesos per la seva mort. D'aquest vídeo estava orgullós d'haver-lo fet. Molt bo, molt.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa