El 14 de febrer del 1990, la sonda espacial Voyager 1 de la NASA, que havia completat la seva missió primària i estava a punt d’abandonar el sistema solar, va fotografiar la Terra des de 6.400 milions de quilòmetres de distància. Des d’allà, el nostre planeta era només un punt minúscul en una vastitud fosca interrompuda només per algun tènue raig de sol reflectit per la mateixa càmera. Aquella fotografia, que es va fer a petició de l’astrònom, astrofísic i divulgador Carl Sagan, es va dir Pale blue dot (Un punt blau pàl·lid) i va donar nom a un llibre que el mateix Sagan va publicar el 1994.

Inspirant-se en un dels fragments del llibre, Enrique Bunbury (Saragossa, 11 d’agost de 1967) va escriure El pálido punto azul, cançó que va incloure al disc Curso de levitación intensivo. L’escoltem.

Desde aquí,
a esta distancia,
nadie podría advertir
nuestra insignificancia.

Pero, nos guste o no,
no hay ningún otro lugar
para nosotros dos
que podamos habitar.

La falsa ilusión de tener la mejor localización,
ser el centro de todo el espacio exterior,
una mota de polvo suspendida en un rayo de sol.

Cada dictador,
cada artista o espectador,
cada civilización
y cada explorador.

Cada debate encendido,
cada ferviente oposición
son un desafío
y la mejor demostración.

La falsa ilusión de tener la mejor localización,
ser el centro de todo el espacio exterior,
una mota de polvo suspendida en un rayo de sol,
en un rayo de sol, oh oh.

Desde aquí,
a esta distancia,
nadie podría advertir
nuestra insignificancia.



Carl Sagan llegeix un fragment de Pale Blue Dot: A Vision of the Human Future in Space (Un punt blau pàl·lid: una visió del futur humà a l’espai):

Nou comentari

El piano

Comparteix

Delirio de grandeza

Espero con el tiempo justiciero / que retornes buscando una ilusión de amor
Comparteix

Raindrops Keep Fallin’ on My Head

I'm never gonna stop the rain by complaining
Comparteix

Could You Be Loved

We've got a mind of our own/ So go to hell if what you're thinking is not right
Comparteix

La fe de Messiaen i Puccini, al Palau de la Música

Sortegem una entrada doble per veure tres grans obres dels dos compositors

Passadís

Comparteix

Glups!

14 dibuixos d'Andrea Zayas que mostren el món sense embuts dels infants
Comparteix

La llum dibuixada

14 il·lustracions on la vida s'imagina a través de finestres il·luminades
Giorgio Morandi. Natura morta, 1953-1954 © Giorgio Morandi, VEGAP, Madrid, 2021
Comparteix

Giorgio Morandi, la ressonància infinita

La Pedrera fa un recorregut retrospectiu per l'obra del pintor i gravador italià
Vista de l'exposició que el MACBA dedica a l'obra de Teres Lanceta. Foto: Miquel Coll
Comparteix

La Nit i el Dia del MACBA

El museu obre les portes amb activitats especials durant dues jornades

Comparteix