Josep Maria Espinàs (7 de març del 1927 – 5 de febrer del 2023) va deixar gravades aquestes paraules i cançons perquè sonessin el dia del seu funeral.
He volgut triar unes cançons o fragments de cançons que, com tantes altres, m’han acompanyat durant molts anys. Les vaig enregistrar l’estiu de l’any 2014 i agraeixo molt profundament la col·laboració al piano de Francesc Borrull, excel·lent pianista i excel·lent amic. Podria haver escollit altres cançons, però m’ha semblat que no havia de donar tanta importància a la tria, que calia evitar qualsevol intenció de transcendència. Senzillament, només desitjava dir-vos adeu amb allò que tant he estimat, la tendresa. La tendresa en totes les seves manifestacions.
1. As Times Goes By.
Recorda sempre això:
un petó és un petó,
un sospir és un sospir,
allò que és important
només dura un instant.
I quan una parella
encara diu t’estimo,
tu has de confiar,
no importa com serà el demà,
quan passi el temps.
2. Summertime.
Fa calor i la vida és fàcil,
el peix salta i creix alt el cotó.
No ploris, no, fill meu,
no hi ha res que t’amoïni,
el pare i la mare
són al teu costat.
Un matí t’alçaràs del bressol,
i les ales obriràs per volar.
No pateixis, fill meu,
que allà al cel ja t’esperen,
el pare i la mare,
sempre al teu costat.
3. Clopin Clopant.
Tenia els ulls d’un àngel quan vaig néixer,
i a les galtetes, dos clotets,
ara ha caigut cabells i espatlles,
i les joguines s’han perdut.
En un mirall he volgut veure’m
i he vist que havia somiat,
m’he dit que és hora que ho accepti,
que tot està ben acabat.
I jo me’n vaig, coplin, coplant,
seguint el sol, seguint el vent.
De tant en tant, el cor flaqueja,
hi ha tants records que s’amunteguen.
I jo me’n vaig, coplin, coplant,
tot passejant un cor d’infant.
Com alça el vol una oreneta,
la vida fuig massa de pressa,
i això fa mal al cor d’infant,
però jo me’n vaig, coplin, coplant,
sí, jo me’n vaig, coplin, coplant,
adeu, adeu, amics,
adeu amics,
coplin, coplant, coplant.
3
