Sé que la feina em va xuclant
la vida per un sou
i que festejo per no quedar-me sol.

Sé que la tele és tan banal
que em fot de mala llet
i que els amics es casen i truquen menys.

I tot i així hi ha dies en què
entre la gent i els crits
sense motiu i estúpidament
crec que sóc feliç.

Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i de riure,
sense cap perquè,
tinc ganes d’oblidar el que sempre m’amoïna
vull estar content.

Sé que el futur que m’han pensat
és dòcil i global
i que al final qui guanya sempre és el banc.

I es que si ho penses tot plegat
o et deprimeix o et cou
però es massa fàcil i a més no porta enlloc.

Per això cada dia al carrer m’enfronto als enemics
sense motius i estúpidament
amb un gran somrís.

Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i de riure,
però sóc molt conscient
que també vull canviar les coses que m’amoïnen
per estar content.

Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i de riure,
sense cap perquè.
Tinc ganes d’oblidar el que sempre m’amoïna,
vull estar content.

Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i de riure,
però sóc molt conscient
que també vull canviar les coses que m’amoïnen
per estar content.

Foto: EladeManu

Nou comentari

Comparteix