Estúpidament feliç

Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i de riure



Sé que la feina em va xuclant 
la vida per un sou 
i que festejo per no quedar-me sol. 

Sé que la tele és tan banal 
que em fot de mala llet 
i que els amics es casen i truquen menys. 

I tot i així hi ha dies en què 
entre la gent i els crits 
sense motiu i estúpidament 
crec que sóc feliç.

Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i de riure, 
sense cap perquè, 
tinc ganes d’oblidar el que sempre m’amoïna 
vull estar content. 

Sé que el futur que m’han pensat 
és dòcil i global 
i que al final qui guanya sempre és el banc. 

I es que si ho penses tot plegat 
o et deprimeix o et cou 
però es massa fàcil i a més no porta enlloc. 

Per això cada dia al carrer m’enfronto als enemics 
sense motius i estúpidament 
amb un gran somrís.

Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i de riure,
però sóc molt conscient
que també vull canviar les coses que m’amoïnen
per estar content.

Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i de riure,
sense cap perquè.
Tinc ganes d’oblidar el que sempre m’amoïna,
vull estar content.

Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i de riure,
però sóc molt conscient
que també vull canviar les coses que m’amoïnen
per estar content.
 

Foto: EladeManu

Nou comentari