Farem que surti el sol

Sempre és massa cara la victòria,/ mai serà prou gran l'embut


Quan el vent et sacseja
i et crema el sol a la pell, 
quan no hi ha dreta ni esquerra,
només el cel rogent.

Miro a fora, el món calla, 
el cami del nord ja és ple,
no hi ha la porta tancada
pels que no tenen res. 

Hi ha un amor a cada pas, 
però la gent no s’atura, 
la por ni l’odi no els espantarà,
farem que surti el sol
pels que van perdre-ho tot.

Som el que som,
som el que fem, 
cantem cançons d’amor
per fer que surti el sol. 

El món com balla. 

Hi ha una guerra perduda,
aquí no guanya ningú, 
sempre és massa cara la victòria,
mai serà prou gran l’embut.

S’alcen veus a cada instant,
hi ha gent que no fa cas de la por,
abans que els somnis, els murs cauran,
farem que surti el sol
pels que ho han perdut tot.

Camino i sento
com va bategant el cor, 
camino i sento
com segueix callant el món. 

No saps qui són, 
són el que fan, 
canten cançons d’amor
per fer que surti el sol. 

Sents l’amor com calla. 
Sents el món com balla.
 

Comentaris

    Collonut Desembre 1, 2019 9:51 pm
    Collonut sois els millors

Nou comentari

Les flors de cada mes
Un calendari ens ensenya què floreix, de gener a desembre, en un jardí molt especial de Londres
Més entrades...